El jueu alemany Walter Katz va estar enterrat al cementiri d’Igualada

És un dels aviadors més cèlebres de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil

1148

L’avió de Walter Katz, repostant en un aeròdrom, durant la guerra - La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.cat

Walter Katz fou un dels aviadors més destacats de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil. Sobre ell hi ha moltes referències, especialment entre els qui encara poden recordar en vida aquells anys de foscor, quan la República lluitava contra el bàndol Nacional revoltat. A mida que l’exèrcit anava reculant, les nostres contrades van tenir més protagonisme, tal i com queda reflectit en els diaris de guerra. I aquí és on hi figura Walter Katz, un “as” de l’aviació republicana, que, gràcies a un minuciós treball del castellolinenc Pere Guixà Mabras, ara podem saber que va estar enterrat al cementiri municipal d’Igualada.

Un jueu alemany enterrat a Igualada
Guixà, un escriptor especialitzat en la recerca de la memòria històrica, que és autor d’altres treballs realment interessants sobre la guerra civil, ha estat investigant per conèixer el passat de Walter Katz, i les raons que van motivar el seu enterrament al cementiri de la capital de l’Anoia, si bé, atenció, per només una setmana… Escriu Guixà que l’any 1936 una família de jueus alemanys va decidir refugiar-se a l’Espanya republicana davant la persecució que, llavors ja en plena marxa, els Nazis d’Adolf Hitler feien a Alemanya i d’altres països contra els qui no eren de la “raça ària”.

“El castellolinenc Pere Guixà Mabras realitza un minuciós treball sobre l’aviador, que va restar enterrat al cementiri d’Igualada…. només una setmana!”

“No estigueren pas de sort, perquè aquell mateix any va esclatar la guerra civil, i resulta que el fill d’aquesta família, Walter Ll. Katz, era pilot d’avions i no va dubtar gens a enrolar-se a l’exèrcit republicà”, explica Guixà, començant la seva feina com a instructor d’aviadors a l’aeròdrom d’Alcantarilla, a Múrcia.

Lamentablement per a l’exèrcit republicà, les coses no van anar com esperaven i les forces de Franco van anar avançant pel territori. A excepció de Madrid i alguna porció del nord, gairebé només l’est d’Espanya va quedar en mans republicanes. Això va motivar que Katz entrés en acció, i dirigís diferents esquadrilles d’avions.

L’escriptor castellolinenc ens apunta que va comandar l’esquadrilla “vuelo rasante”, i, després, una altra anomenada “caza nocturna”. “La seva missió era interceptar els avions alemanys i italians que, per la nit, venien a bombardejar les principals ciutats catalanes”, entre elles Igualada i moltes altres del nostre entorn geogràfic.

Vigilant el cel des de l’Anoia
Sembla que, el novembre de 1938, el capità Katz volava constantment per sobre de l’avui comarca de l’Anoia i el seu entorn, per les nits, tot buscant avions enemics. Tenia la seva base a l’aeròdrom d’Igualada. Pensi el lector que, en aquells dies, Igualada i el seu voltant era un espai d’enorme pes estratègic per a l’exèrcit de la República. És més, hi ha constància que l’avui Hotel Robert de la Pobla de Claramunt va esdevenir, durant un temps, seu d’un dels comandaments principals, en plena retirada.

Mort en combat
Diu Guixà que “en una d’aquestes accions de Katz, l’11 de novembre de 1938, el seu avió Polikarpov-I-15, fou abatut per foc antiaeri als voltants de Serós, a Lleida, resultant mort”.

Curiosament, fa uns anys, mentre Guixà repassava el registre del Cementiri d’Igualada per conèixer els noms dels republicans enterrats a la fossa comuna, “em vaig trobar un enterrament al nínxol 3115 el dia 12 de novembre de 1938, de Walter Ll. Katz”. L’enterrament, ha pogut esbrinar el castellolinenc, va costar 55 pessetes. “El que se’m va fer estrany és que el dia 18 del mateix mes, una setmana després, va ser desenterrat, amb l’única explicació que aquella exhumació va costar 100 pessetes”.

Anys més tard, Guixà ha pogut saber el per què de tot plegat, amb la col·laboració de David Íñiguez, un estudiós de l’aviació republicana. “Ell tenia alguna referència que el seu cos es trobava en una senzilla tomba al cementiri de les Corts de Barcelona, en una zona destinada als jueus, possiblement la seva família l’havia fet portar allí”.

La seva tomba, al terra, és coberta amb una placa de marbre amb inscripcions en jueu, i el seu nom i data d’enterrament en castellà. “Es tracta d’un jove que va venir al nostre país perseguit per la intolerància del seu, i aquí trobar la mort. Almenys queda el consol que el seu nom figuri en una modesta placa, la qual cosa no poden tenir la quarantena de companys republicans que li van fer companyia, una setmana, al cementiri d’Igualada”, explica Guixà. Un capítol, certament curiós i interessant, de la nostra memòria històrica.

JORDI PUIGGRÒS