El govern espanyol denuncia l’Ajuntament d’Igualada per declarar-se independentista

E

La Delegada del Gobierno a Catalunya ha interposat un recurs contenciós administratiu contra la Moció de Declaració d’Independència aprovada per àmplia majoria al ple municipal d’Igualada el passat 25 de setembre. Aquesta moció va rebre el suport de setze dels vint regidors presents en aquella sessió: nou de CiU, cinc del PSC i dos d’ERC-RCat. ICV-EUiA es va abstenir i el PP i PxC hi van votar en contra. A diferència d’altres mocions aprovades en altres municipis, aquesta no acordava en la seva part dispositiva declarar la ciutat territori català lliure, sinó que instava “el Parlament de Catalunya a iniciar tots els mecanismes per a acabar constituint un Estat Català amb plena sobirania, de manera democràtica, i dins la Unió Europea”. Tot i això, la Delegada del Gobierno a Catalunya impugna ara aquest acord, que considera nul de ple dret, argumentant que l’Ajuntament no té competències per dictar-lo. Marc Castells, alcalde d’Igualada, ha assegurat aquest divendres que “aquest és un fet gravíssim que atenta contra els principis mateixos de la democràcia, ens estan dient que un ple municipal, amb uns regidors legítimament escollits per la ciutadania, ja no té potestat ni tan sols per fer posicionaments polítics”. Castells sentencia que “avui ens trobem enmig d’una persecució en tota regla que fa perillar els fonaments més bàsics del nostre sistema”. El text donava suport a les accions de l’Assemblea Nacional Catalana, comprometia el consistori a treballar amb la ciutadania i entitats locals per ampliar la majoria social que reclama l’Estat propi, demanava a la Cambra “convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya i, si s’escau, votar la declaració unilateral de sobirania nacional de Catalunya” i li recordava “la necessitat de crear una hisenda pròpia i un banc nacional des d’on es gestionin el règim fiscal i el finançament dels serveis i institucions públics”. Finalment, l’Ajuntament d’Igualada demanava al Parlament de Catalunya acordar “amb caràcter immediat les mesures que cregui convenients i ordenar la transició fins a la constitució formal de l’Estat català”. Mesures, en tot cas, encaminades a “esdevenir un estat propi de la Unió Europea” i sempre apel·lant “a l’esperit cívic de tot Europa, inclòs l’Estat espanyol, per tal que s’imposi una resolució democràtica dels conflictes i s’avanci en els ideals de la pau, el treball i la llibertat”.