QUÈ ÉS EL GLAUCOMA?
El glaucoma és una malaltia ocular en què existeix una lesió del nervi òptic que condueix a una pèrdua de visió progressiva i gradual. És una malaltia molt freqüent, que afecta a un 2% de la població de més de 40 anys, i representa la segona causa de ceguesa a tot el món.
Tot i que és una malaltia multifactorial, la pressió intraocular generalment està augmentada per falta de drenatge de l’humor aquós.
TIPUS DE GLAUCOMA:
-Glaucoma primari d’angle obert. És el més freqüent, se sol iniciar a partir dels 40 anys, és d’evolució lenta i no presenta símptomes fins a estadis molt avançats.
-Glaucoma d’angle tancat. Es pot presentar de forma aguda o crònica. La forma aguda sol cursar amb gran dolor, envermelliment de l’ull i visió borrosa, per la qual cosa es tracta d’una patologia urgent igual que el seu tractament. És una malaltia greu, amb un elevat risc de pèrdua visual.
-Glaucomes secundaris. Grup heterogeni de glaucomes. Tenen diferents causes, sovint altra malaltia ocular, que genera l’elevació de la pressió intraocular. Entre altres hi ha el pigmentari, pseudoexfoliatiu, associat a inflamacions, corticoideo, neovascular…
-Glaucoma de tensió ocular normal, en persones que presenten una sensibilitat augmentada a la pressió intraocular i en hipotensió arterial.
-Glaucoma congènit. Apareix en els primers dies o mesos de vida i és secundari a anomalies en el desenvolupament de l’ull durant la gestació. El tractament és quirúrgic.
PRINCIPALS FACTORS DE RISC:
-Hipertensió ocular, pressió ocular per sobre de 21mm.
-Edat, a partir dels 60 anys el risc augmenta.
-Antecedents familiars, multipliquen gairebé per 4 el risc de patir-lo.
-Raça, els pacients de raça negra tenen 6 vegades més risc.
-Miopies altes.
-Gruix cornial prim.
-Factors vasculars, diabetis, hipertensió arterial, migranyes..
-Pacient en tractament amb corticoides.
-Signes a l’ull d’obstrucció al drenatge de l’humor aquós, pigment, pseudoexfoliació (material proteic).
COM ES DIAGNOSTICA:
Actualment la visualització de l’estructura i la funció del nervi òptic és fonamental en el diagnòstic, i no només la presa de la pressió ocular. Per aquest motiu, es realitzen les següents proves complementàries:
-Visualització del nervi òptic (oftalmoscòpia).
-Mesura de la pressió intraocular (tonometria).
-Visualització de l’angle camerular (gonioscòpia).
-Estudi del camp visual (campimetria).
-Estudi del gruix cornial (paquimetria).
-Estudi de l’estructura del nervi òptic (tomografia de coherència òptica – OCT).
TRACTAMENT
Ara per ara, no es pot recuperar el teixit nerviós deteriorat abans del diagnòstic.
El tractament principal és mèdic, amb col·liris hipotensors, la disminució de la pressió intraocular és l’únic tractament eficaç per a frenar la progressió fins i tot en els glaucomes de pressió normal.
Làsers: com ara la trabeculectomia i/o la ciclofotocoagulació.
Quirúrgic: Com la trabeculectomia, l’esclerectomia profunda no perforant, la implantació de mecanismes de drenatge.
EL MILLOR TRACTAMENT PEL GLAUCOMA ÉS EL SEU DIAGNÒSTIC PRECOÇ.
Dr. Àngel Asensi i Blanch, Metge oftalmòleg. Col. 13.216
