El dogal al coll – Pere Prat

0

Constitucionespañola.jpg Fa mesos que tothom sap el que passa, malgrat les versions oficials segueixin parlant d’eufemismes mentiders per aixecar la moral. La divergència entre els fets i la realitat fabricada es fa més punyent cada dia. Sols queda la interpretació personal per destriar l’edulcorant -que només dona sabor- de la veritable essència de les circumstàncies que s’estan vivint. Perquè malgrat que els fets són treballats per una munió d’individus, s’acaba imposant la proposta que interessa a qui té més poder i més força. Ara la Comissió Europea ha exigit a Espanya una revisió sistemàtica del sistema tributari per al març del 2014. Ha de incloure una disminució de les deduccions en els impostos directes (renda i societats) una pujada dels que graven els carburants i que es rebaixi el nombre de productes que es beneficien del tipus reduït de l’IVA. Es vol també pel juliol, una avaluació dels resultats i eficàcia de la reforma laboral. I pel setembre, a més tardar, que s’adoptin totes les mesures addicionals que siguin necessàries, entre elles la reforma de les pensions. Olli Rehn, comissari d’Afers Econòmics i Monetaris, va modificar el seu pla inicial d’obrir un expedient a Espanya per desequilibris econòmics i va verbalitzat que s’ha ampliat al 6,5% el marge de dèficit per aquest any i prorrogat dos anys -fins al 2016- el termini per reduir el dèficit per sota del llindar del 3% que marca el Pacte d’Estabilitat i Creixement. Mariano Rajoy, volent dissimular qui mana, diu que no pujarà l’IVA, però els seus ministres ja donen per descomptat que molts productes s’hi veuran afectats. Desgraciadament ningú diu la veritat. Com fan en els programes electorals. Estan acostumats a fer passar bou per bèstia grossa i repeteixen que “no hi ha alternativa”. Però les perspectives per l’estabilitat són esgarrifoses. L’estat encara pressuposta pel 2013 gastar 20.000 milions més dels que ingressa. I diu que invertirà en dinamitzar l’economia, però no diu ni quant, ni com, ni d’on traurà els diners. I per acabar-ho d’adobar l’OCDE avisa que enguany la taxa de desocupació arribarà a superar el 28% i que el  PIB caurà un 1,7%. I pel 2014 les perspectives milloren poc. Per corregir aquest desgavell caldria canviar radicalment el paradigma. Però, la por paralitza els governs. Mentre que la prioritat número u hauria de ser estimular el creixement i la creació de llocs de treball, es continua pensant en com mantenir l’estructura de l’estat, només vigilant el deute i pujant els impostos. I tot es vol finançar amb unes perverses maniobres amb una banca, que encara s’ha d’acabar de reestructurar. Per això l’activitat econòmica està lluny de poder revifar-se. Tothom veu que s’ha de canviar el rumb. Fins i tot el Cercle d’Economia ho demana en el seu document “Fi de cicle, temps nou”. Però en el fons sols voldrien retornar a aquella situació que va provocar el desastres. No tot s’acaba amb una reforma de la Constitució. Ni de recentralitzar un estat que s’ha demostrat ineficaç, corrupte i tendenciós. Cal retornar la consciència a l’individu i que sigui l’ètica l’estàndard de les relacions personals. Menys mentides i més transparència. Si no hi ha diners, potser s’hauria de potenciar poder crear riquesa. Sempre és millor tenir a la gent produint, que pagar-los per quedar-se a casa. Ha arribat el moment de que tothom es pugui guanyar el pa, en lloc de que facin la viu-viu, pensant que algú els posarà el plat a la taula Però això no agrada sentir-ho i se’n desvirtua el significat. És millor donar la culpa als Millet, Urdangarín i d’altres com ells. Però la seva culpa -que haurien de pagar- no resol els problemes d’aquesta societat. Si volem que tot sigui diferent hem de començar per canviar cada un de nosaltres. Ser més exigents, més seriosos i més responsables. Potser és hora de reservar la solidaritat per aquells que no es poden valdre, però reclamar a la resta que col·labori i es posi a treballar. Perquè hi ha molt per fer i pocs que facin alguna cosa. Pere Prat