El Consell de Cent i la Diputació del General – Galo Ball

E

Dos organismes: El Consell de Cent, que manava a Barcelona, i la Diputació del General, que ho feia al Principat; això en teoria, doncs el primer tenia una força que ultrapassava els límits de la ciutat, tant en poder com en àmbit d’actuació. Aquestes dues institucions d’origen medieval van continuar a Catalunya, amb més o menys poder, fins 1714. Els reis espanyols de la casa d’Àustria (Carles I, Felip II, Felip III, Felip IV, Carles II) les van respectar durant 200 anys. En tot aquest temps només van implantar les figures del Virrei i de la Reial Audiència, que forçosament havien de pactar els diferents àmbits de poder amb aquelles dues centenàries institucions. Cal acceptar que algunes de les constitucions o lleis del Principat eren drets dels catalans, però obstacles que s’oferien als Virreis per perseguir el bandolerisme endèmic a Catalunya durant aquells segles. Una vegada extingida la casa d’Àustria amb la mort de Carles II, va començar la guerra de successió a la Corona Espanyola que va encendre el continent europeu i va portar els Borbons francesos a Espanya amb Felip V. Aquest rei va abolir aquestes dues institucions centenàries per la típica venjança d’un rei absolut. Per què va fer això aquest rei? Tenia motius de greuge dels catalans? Intentarem explicar les causes, encara que han estat molt desvirtuades tant pels uns com pels altres, incloent-hi els historiadors romàntics del segles XIX i XX. El 1701, a Barcelona, Felip V va jurar les lleis de Catalunya i va acceptar pràcticament tot el que li van demanar aquestes dues institucions catalanes, perquè d’elles va rebre 1.500.000 lliures de donació. Més tard, a instigació dels anglesos, la noblesa de muntanya va encapçalar la revolta contra Felip V, i Barcelona s’hi va adherir més tard i va obligar al Virrei Velasco, governador borbó, a rendir la ciutat a les tropes imperials austríaques i angleses que van desembarcar al delta del Llobregat. D’aquesta manera Catalunya va trair els mutus juraments que es van fer Felip V i les institucions del Principat. Per què els catalans es van revoltar, si el rei havia jurat respectar les institucions catalanes? La resposta no és fàcil: El primer que cal tenir en compte és que inicialment Felip V perdia la guerra contra els aliats (Anglaterra i Àustria principalment), el comerç de Barcelona estava col·lapsat perquè els anglesos bloquejaven el ports sota domini dels borbons (França i Espanya) i per tant els menestrals i comerciants de l’època no podien exportar els seus productes. També feia por el govern absolut de Lluís XIV a França, avi de Felip V, i temien alguns catalans que és pogués implementar a Espanya un govern com a França. No es creien alguns catalans el jurament fet per Felip V a les Corts a Barcelona?, o potser la intemperància i males maneres i recels del governador borbó Velasco? Quina o quines van ser la causa o motius per trair, els catalans, al rei Borbó ja proclamat i abraçar la candidatura de Carles d’Àustria?, oferia l’austríac més garanties per a la continuïtat de les institucions catalanes? Si Felip V no les havia pas abolit al 1701 i no ho va fer fins a 1716 amb el Decret de Nova Planta. Què es pensaven els catalans, que, després de la revolta, Felip V de matriu francesa els perdonaria i respectaria la continuïtat de les institucions catalanes com va fer el rei Joan II pare de Ferran el Catòlic a la Guerra civil catalana, o com va fer Felip IV en la Guerra dels Segadors? No, el rei Felip V era de factura absoluta, com ho anaven essent els reis d’Europa després del declivi medieval de la noblesa. L’absolutisme anava progressant a tot arreu com a forma de monarquia. Aquesta forma de govern absolut no va ser enderrocat fins a la Revolució Francesa de 1798. Per tant, els anys precedents i després de 1714 el rei Felip V va matxucar Barcelona i Catalunya i va ser per la seva traïció i no perquè eren catalans. Es va equivocar de bàndol la classe política catalana en la famosa Guerra de Successió a la corona Espanyola? Es van deixar ensarronar pels anglesos? Com van ser tan ingenus els catalans de creure’s que els aliats estarien al seu costat fins al final? Recordem que els defensors de Barcelona cridaven el 1714: Visca el nostre rei Carles (Carles d’Àustria) o frases similars. Els catalans van jugar fort i van perdre una vegada més. Galo Ball i Ratés