El complex palatí Belvedere, una colossal manifestació del barroc que, aquest 2018, en el centenari de la mort de Gustav Klimt, ret un homenatge al seu talent pictòric

155

A una certa distància del centre de Viena, a la zona on hi havia les antigues portes de la ciutat, et trobes amb el recinte imperial popularment conegut com a Palau Belvedere.

Tot aquest impressionant conjunt arquitectònic d’estètica barroca està erigit en dos majestuosos palaus -popularment identificats com el palau de dalt i el palau de baix: el palau de dalt, el pròpiament anomenat palau Belvedere, és avui un museu; i, l’altre, anomenat Schwarzenberg, o palau de baix, també té un caràcter exclusivament residencial. Tot aquest complex palatí va ser construït segons el projecte de Johann Lukas von Hildebrandt, al llarg de nou anys, i va ser inaugurat el 1723, per a celebrar la victòria austríaca contra els turcs. Emperò, de seguida va convertir-se en una residència d’estiu destinada a diverses celebracions i festejos sobretot per a realçar la popularitat del príncep Eugeni de Savoia; passant a la seva mort, a ser propietat de l’emperadriu Maria Teresa. I, el punt d’unió entre aquests dos edificis d’excepció el constitueixen uns meravellosos jardins disposats en diferents nivells del terreny mostrant uns decoratius motius geomètrics i al·legòrics. Aquests apunten a ser la major manifestació del disseny paisatgística en el sí de l’arquitectura barroca, a la qual s’hi suma, davant del Belvedere Superior, l’estanc que havia de reflectir tota l’amplitud de la seva imponent façana.

Pel que fa referència al Belvedere Superior –simplificant, el popular Palau Belvedere- en els nostres dies aquest imponent edifici se’t presenta com a un immoble molt més emblemàtic que per la seva estètica barroca si es té en compte que ha esdevingut un excepcional aparador museístic no solament per la pròpia descripció històrica del mateix palau sinó per definir-se com a un consumat museu austríac de l’art barroc amb una significada col·lecció de pintures d’un marcat signe imperialista, en honor a la corona austríaca. Ara bé, la mostra més rellevant d’aquest edifici és la famosa Galeria austríaca que exposa les obres dels segles XIX i XX; amb un particular reconeixement al Modernisme Vienès (Gustav Klimt, Egon Schiele y Oskar Kokoschka); àdhuc amb un especial elogi a l’obra pictòrica de Klimt, d’entre les quals en destaca -la seva realització de fama mundial: “El petó”. “El petó” va ser pintada al 1908 i està representada per ell mateix i Emilie Flöge, la seva parella; en un escenari d’amor, de daurats i d’un ocult erotisme.

Quant al Belvedere Inferior, des del seu vessant de residència reial, aquest veu magnificada la seva funció amb uns més que ampul·losos habitacles com: la Sala dels Grotescs, la Galeria de Marbre i la regia Habitació Daurada. És aquí, i a l’Orangerie, a més d’altres dependències, els espais on puntualment hi concorren algunes Exposicions itinerants. Tanmateix, hi ha un espai declaradament reservat a honorar un dels moments més rellevants de la història de l’Estat austríac, aquell en què, anys després de la Segona Guerra Mundial, Àustria va signar el seu tractat d’independència, el 15 de maig de 1955.

Carmel·la Planell

Filòloga, historiadora i fotògrafa