El Club Natació Igualada eixuga el deute pendent i és viable

215

El Club Natació Igualada va estar penjant d’un fil després de les irregularitats financeres que van cometre el llavors president Toni Llenas i del gerent Joan Pajares.

Un cop van ser fora, una junta gestora va agafar el club per tal d’intentar eixugar el deute i tirar-lo endavant. Aquesta junta, tot i intentar-ho, no només no va poder solucionar els problemes econòmics sinó que a més va empitjorar la situació. Així ho explica l’actual tresorer, Pol Gómez, que assegura que “es va deixar de pagar a la gestoria, no es feien les nòmines dels treballadors i la Seguretat Social demanava més diners dels que realment tocava perquè ningú els havia dit que aquells treballadors no feien una jornada de 40 hores, si no que en feien de 5”.

Finalment, aquesta junta va plegar i es van convocar eleccions on només s’hi va presentar una candidatura, que va donar pas a l’actual junta presidida per David Ramis. La resta de la junta està formada per Roger Calaf (vicepresident), Pol Gómez (tresorer), Xavi Tort (secretari), Antonio Varea (vocal) i Montse Torrecilla (vocal).

Es redueix el deute de 60.000€ a 10.000€

El primer que va fer aquesta nova junta va ser encarar el deute amb la Seguretat Social, que tot i no ser el més elevat, era el que els impedia seguir desenvolupant-se amb normalitat ja que tenien els comptes embargats, qualsevol ingrés anava directament a la Seguretat Social. Es va acordar fer un pagament fraccionat en 16 parts, el qual es va liquidar del tot al gener, sobretot gràcies a la quota dels socis.

A partir d’aquí, es va poder treballar amb els altres deutes pendents. El més gran era amb els treballadors que tenien pendents més de 7 nòmines, ara ja liquidat. També s’ha liquidat el deute de 6.000€ amb l’editorial del llibre del 75è aniversari i el deute de 9.500€ amb Anoia Esports S.L, l’empresa gestora de l’Infinit.

En relació a la pòlissa demanada al Banc Sabadell per valor de 9.000 euros i que va pujar fins a 13.500, s’ha arribat a un acord per saldar-ho durant els propers mesos.

La qüestió important, és que dels 60.000 euros de deute que hi havia quan aquesta junta va agafar el club, s’ha aconseguit reduir a 10.000, per tant, s’ha eixugat un 80% del deute en 8 mesos. D’aquests diners que encara resten, el club ho té tot signat per anar pagant de manera fraccionada en un termini de 4 anys, tot i que si poden ho pagaran quant abans millor. Aquests diners corresponen als deutes amb la Federació Espanyola de Natació, al Campus d’estiu a la Cerdanya i Autocars Gibert.

La clau, posar ordre

Eixugar el deute no ha estat una tasca fàcil, ja que el club no ha tingut cap ingrés extraordinari. La clau de tot ha estat, segons el Pol Gómez “mirar les coses al detall, deixar de pagar coses innecessàries com factures de telèfon i d’altres que no sabíem ni d’on venien”. Altres ingressos que han ajudat han estat les quotes dels vora 300 socis el club, la subvenció de l’Ajuntament d’Igualada -un cop estaven al dia amb la Seguretat Social- i un parell de patrocinis nous.
A més, només entrar van haver de fer fora tots els entrenadors menys un amb l’objectiu de renegociar les condicions d’aquests i que poguessin tornar -com així ha estat- amb unes noves condicions, ara són autònoms.

Tant David Ramis com Pol Gómez asseguren que el que han fet ha estat “tenir un control del que entra i del que surt, hem posat ordre”. Per tant, ara amb els pressupostos aprovats en assemblea, el club engegarà la temporada al setembre sent del tot viable i amb la secció esportiva en bona línia, amb l’objectiu d’aconseguir més patrocinis i més socis, i així augmentar la fiabilitat econòmica.

L’exgerent i l’expresident, pendents de la justícia

L’expresident, Toni Llenas, i l’exgerent Joan Pajares, van ser denunciats pel mateix club després que els socis ho decidissin en una assemblea extraordinària. Aquest dilluns, els dos acusats han hagut d’anar a declarar als Jutjats d’Igualada. Segons l’advocat del CN Igualada, com a part implicada, els dos acusats van contestar totes les preguntes i van marxar, a l’espera de noves citacions.

Ton Casellas