El cel igualadí es torna tenyir de morat

0
20121104 Igualada foto 1.JPG

Els Moixiganguers d’Igualada van protagonitzar diumenge una extraordinària exhibició amb motiu de la seva divuitena diada de la colla. Els igualadins, en una actuació molt semblant a la protagonitzada un mes abans al Concurs de Tarragona, tornaren a descarregar el quatre de vuit i la torre de set, tot acompanyant-los d’un no gens menyspreable set de set. Aprofitant una treva de la pluja, que havia amenaçat de traslladar l’actuació a un lloc cobert, els Moixiganguers saludaren al nombrós públic amb dos pilars de quatre, que servirien per donar pas a la primera ronda, que en el programa morat volia dir quatre de vuit. Com ve essent habitual en els darrers intents, el castell pujà prou confortable, sense perdre les formes, i sense patir grans sotragades. Un cop col.locats els quints, el pom de dalt entrà ràpidament, i amb l’acotxador col.locat, tant sols faltà que l’àgil anxaneta coronés el castell, el quart aquest any. Posteriorment, una descarregada ràpida, confirmà la primera alegria de la matinal. En segona ronda, un set de set, també quart intent de la temporada, que en tot moment mostrà un nivell de solidesa admirable. Evidentment, la seva estructura composta, fa que sigui un castell lent per definició, però la doble aleta prou ràpida protagonitzada per l’anxaneta, que traspassà del pom del quatre al del tres, sense necessitat de baixar al nivell dels dosos, permeté que el castell fos coronat amb prou agilitat i sense excessius patiments, donant lloc a una descarregada també prou solvent. I en tercera ronda, un altre dels gran reptes de la jornada, com era descarregar la torre o dos de set per primera vegada a Igualada. Aquest castell només havia pogut ser carregat en una ocasió fa uns quants anys, i descarregat per primera vegada, a Tarragona el dia 6 d’octubre. Com els altres castells de la diada, el cert és que l’estructura pujà prou sòlida, amb una ràpida carregada, que donaria lloc a l’alegria general, en comprovar-se que també pogué ésser descarregat sense més incidències. Per tant, com passà a Tarragona, tres castells descarregats a la primera, amb seguretat i solvència, demostrant-se que tard o d’hora, en el món dels castells, la bona feina dóna el seus fruits.I per acomiadar-se un vano de cinc, també solventat sense més dificultat. Pel que fa a les altres colles particants, els Sagals d’Osona, després dels dos pilars de quatre de salutació, descarregaren consecutivament el quatre de vuit, la torre o dos de set, i el tres de set aixecat per sota, acomiadant-se amb un pilar de cinc. I els Xics de Granollers, acompanyaren els seus dos espadats de quatre de salutació, amb un tres de set en primera ronda, que precedí el seu principal castell, que fou el quatre de vuit, així com un cinc de set, també descarregat. S’acomiadarien descarregant també un pilar de cinc.