El mar Mediterrani ha estat el bressol de la civilització humana occidental. Navegat per egipcis, grecs, romans, fenicis i d’altres pobles, era abans del descobriment d’Amèrica una gran autopista de persones, idees, músiques, mercaderies… I també d’éssers humans maltractats, reduïts a la condició d’esclavatge. Escriptors com Cervantes o Plató van ser venuts com esclaus en aquest mateix mar i tastaren la cara amarga de la condició humana. Drames que també són d’avui, com podem copsar diàriament en les crisis migratòries del nord d’Àfrica i en les notícies de refugiats que s’ofeguen a les costes de Grècia. El viatge a Ítaca també pot ser un infern. Serrat cantava a Mediterráneo: “Yo, que en la piel tengo el sabor amargo del llanto eterno que han vertido en ti cien pueblos de Algeciras a Estambul para que pintes de azul sus largas noches de invierno. A fuerza de desventuras, tu alma es profunda y oscura”. Els artistes són els encarregats de crear metàfores que permetin comprendre la vida humana. Som gotes en el mar immens de l’existència. El mar com a metàfora de l’ànima profunda, del nostre inconscient, sovint col·lectiu, de la memòria dels avantpassats, potser guardada en algun replec d’algun cromosoma i d’aquí les pors atàviques d’algunes persones, com jo mateix, a fer-se a la mar.
“El mar com a metàfora de l’ànima profunda, del nostre inconscient, sovint col·lectiu, de la memòria dels avantpassats…”
El 22 de setembre de 1609 es publicà l’edicte d’expulsió de la població morisca del Regne de València que afectà sobretot les comarques d’Alacant, d’on provenien els meus avis paterns. La minoria morisca afectada pel decret d’expulsió va quedar a la intempèrie legal. Hi va haver segrestos de dones i infants, violència contra els febles i molts d’ells es refugiaren a les muntanyes. Fou a pobles com Relleu, Guadalest o Finestrat on s’organitzaren revoltes contra els soldats. Però van ser esclafades de forma molt violenta. Els moriscos van haver de vendre les seves propietats per pagar-se fins i tot el passatge forçat al Nord d’Àfrica, dut a terme per patrons de vaixells de nacionalitats europees diverses. Hi va haver excepcions: alguns nens van poder escollir entre l’embarcament, ple de perills per raons òbvies, o ser acollits per algunes bones ànimes cristianes, famílies que tenien vincles d’amistat amb la població d’arrel musulmana. Qui eren aquells infants i esclaus que quedaren en terra?
