“El catalán de la mula” – Galo Ball

�

Així anomenaven al meu pare al Front del Maestrat durant la Guerra Civil, prop de Morella. En Miquel Ball, fundador dels escoltes igualadins, va utilitzar un conjunt de trucs per evitar estar a primera línia a la Guerra Civil. Anava amb la seva companyia i l’oficial va preguntar qui volia fer-se càrrec d’una mula solitària que havien trobat pel camí on passaven, per portar l’equipament dels oficials, i el meu pare, un jove de 21 anys, es va oferir a cuidar d’ella, cosa que vol dir que quedava rebaixat de portar arma, però s’havia de preocupar de l’equipatge que li carregaven i, és clar, del seu menjar i de tenir-la neta dintre la brutícia de la guerra.a Ens situem dins l’exèrcit d’en Franco, que era molt més disciplinat que el de la República. El meu pare m’explicava que no va tirar mai cap tret, per evitar fer-ho va utilitzar excuses i serveis auxiliars i després la casualitat i la sort el va acabar d’ajudar, doncs va rebre una ferida superficial al cap i va passar a rereguarda a l’hospital de Saragossa. Gràcies a l’ajuda de l’igualadí Pau Corcelles, el meu pare va acabar la guerra a rereguarda al servei d’una companyia d’automoció. Només hagués faltat a la meva àvia paterna perdre el fill a la guerra, després de perdre el marit per causa dels afusellaments a la Pobla de Claramunt a mans del comitè republicà d’Igualada. Doncs al Miquel Ball, aquesta mort absurda del seu pare, com tant d’altres a la guerra, va ser el fet que el va decidir a allistar-se a l’exèrcit de Franco després d’haver fugit d’Igualada i d’haver passat sis mesos a França. Actualment, es projecta al cinema una pel·lícula espanyola anomenada La Mula, que és una història de la Guerra Civil i que té cert paral·lelisme amb el que li va passar al meu pare. Per això, quan acabada la guerra va tornar a Igualada, influït per la impressió que li va fer el moviment escolta a França, va decidir transformar una associació excursionista d’Acció Catòlica anomenada SEDAC en un moviment escolta. La seva idea era educar el jovent en un seguit de valors, com la tolerància en la manera de pensar, deixar les coses millor del que les trobes, la famosa B.O. o bona obra, amor a la naturalesa i servir al proïsme com a tu mateix, valors ètics fonamentals de l’escoltisme i sobretot preparar els nois per ser capaços d’enfrontar-se a la vida. Com a home creient també va donar una base catòlica en aquest moviment, ja que fora de l’Església en els anys 50 no es podia fer res al marge dels grups de joventut del franquisme. No volia el meu pare que l’escoltisme s’impliqués en política, aquest pensament va estar present durant tota la seva vida i m’ho comunicava a mi. Sobretot ja molt gran, aquesta preocupació li va augmentar molt al veure els esdeveniments que veia que s’acostaven a Catalunya. Galo Ball