L’han decapitat, pobre Franco! No us fa pena? L’home que va salvar Espanya de les insídies del contuberni judeo-maçònic i de la tirania marxista ara es veu befat i escarnit en la presentació pública de la seva figura que durant tants anys havia protegit la ciutat des del castell de Montjuïc. Sense la seva intervenció, els pobres ciutadans haurien caigut en les urpes dels dimonis comunistes, o potser pitjor, separatistes. És així com li agraeixen els barcelonins que fes fora els rojos, encara que fos a base de bombes?
I és que al pobre home li han fet de tot: li han tirat ous i tomàquets, l’han empastifat de pintura i… horror! han profanat la seva honra posant-li una nina inflable entre les cames. Ja han comprovat si podria fer-la servir? Però els pèrfids traïdors no n’han tingut prou amb aquesta indecència i han volgut humiliar-lo encara més plantificant una estelada sobre el cul del cavall! On s’és vist? No és estrany que la Fundación Francisco Franco hagi posat una querella a l’Ajuntament de Barcelona per la seva manca de control en la cura de la imatge “de l’estadista espanyol més important des dels reis catòlics, l’heroi militar que […] va dirigir la sublevació per impedir que la tirania comunista s’imposés a Espanya…”. Us imagineu que a Alemanya hi hagués una fundació per enaltir el nom i l’obra de Hitler?
Però el més greu de tot, allò que encén els ànims dels patriotes espanyols, és que l’estàtua s’exhibeix decapitada. Ningú sap qui, com, ni de quina manera el Caudillo va perdre el cap. Es barregen diverses hipòtesis:
1) Podria ser obra d’un seguidor fidel que per evitar que la imatge fos profanada. Com que no podia prendre-la tota per raons òbvies de pes i volum, es devia emportar l’element més significatiu: el cap, com una relíquia miraculosa per salvar una societat tan allunyada dels principis de Una, Grande y Libre.
2) Una altra possibilitat és que alguna ànima desagraïda, amarada d’odi i imbuïda d’idees revolucionàries, volgués eliminar la personalitat del gran estadista. Arreu hi ha gent sense ànima ni sentiments que no vol veure la grandesa de personatges que han canviat la història.
3) Podria ser que en realitat el cap es trobés en període de restauració, atès que els seus seguidors el posarien al lloc que li correspon així que recuperessin el poder.
4) La meva opinió, però, és una altra i perdoneu l’atreviment de posar-me on no em demanen. Però ho podrien corroborar les persones que varen sofrir tortura, presó, exili i persecució durant quaranta anys. L’obsessió del Caudillo era eliminar, fins i tot físicament, qualsevol discrepància i oposició. Per això jo crec que si l’estàtua de Franco s’ha exhibit al Born sense cap, és perquè en realitat no en va tenir mai.
Josep M. Carreras
