Eficiència energètica: la clau cap al desenvolupament sostenible

19

Cada 5 de març es celebra el Dia Mundial de l’Eficiència Energètica, una data que serveix per posar de manifest quin és l’estat actual de la qüestió energètica mundial, alhora que ens permet reflexionar sobre l’ús que es fa de l’energia i ens insta a actuar en conseqüència.

En un món altament interrelacionat i on la globalització permet que les decisions incideixin sobre la totalitat del planeta, és necessari l’adopció d’estratègies d’actuació conjunta que defineixin escenaris futurs energèticament més racionals. Sota aquest prisma, el 2015 més de 150 caps d’Estat i de Govern es van reunir per aprovar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquesta Agenda conté 17 objectius d’aplicació universal que, des de l’1 de gener de 2016, regeixen els esforços dels països per aconseguir un món sostenible l’any 2030.

L’energia és el factor que contribueix principalment al canvi climàtic i representa al voltant del 60% de totes les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle. Així doncs, com a part de les estratègies definides per a la consecució d’aquests objectius, l’eficiència energètica es situa com un dels elements clau que poden assegurar un creixement econòmic mundial, alhora que pot afavorir la lluita contra el canvi climàtic i, a la vegada, promoure la protecció del medi ambient.

Sovint es parla del paper que el desenvolupament de les energies renovables han de jugar en el futur, però erròniament s’ha prestat menys atenció en com analitzar els processos consumidors d’energia i com incidir en aquests per tal que la demanda energètica sigui menor.

La producció d’energia, i més concretament el model estratègic seguit per tal d’afrontar una progressiva descarbonització en la generació elèctrica, definiran l’escenari que permetrà lluitar en major o menor intensitat contra el canvi climàtic i les repercussions que aquest pot tenir a nivell mundial.

Però mentre no arribem a un model energètic deslligat majoritàriament de la utilització massiva de combustibles fòssils, el present passa per analitzar i optimitzar els rendiments en els consums d’energia en tots els sectors de la societat. Això radica en bona part, en la transformació dels recursos fòssils utilitzats en els sistemes de transport actuals i caminar cap a la seva electrificació.

També en els sectors industrials i els àmbits domèstics lligats a l’edificació sostenible han de ser capaços de de fer una reconversió a gran escala dels usos de l’energia en les seves instal·lacions i espais, optimitzant el rendiment dels processos demandants d’energia elèctrica i tèrmica i reconvertint de forma progressiva però continua, la utilització d’energia elèctrica provinent de fonts renovables.

Prenent com a base el concepte que l’energia més neta és aquella que no es consumeix, totes aquelles estratègies i actuacions que derivin en un menor consum d’energia sense interferir en el rendiment dels processos i en la qualitat de vida de les societats actuals, esdevenen elements bàsics per a la consecució d’un model de desenvolupament sostenible més universal, on l’accés a l’energia sigui un dret assolit per totes les societats sense posar en risc la sostenibilitat futura del planeta.

Raul Antúnez

Consultor en eficiència energètica a Grup Carles