L’editorial de La Veu de l’Anoia: “Ni oblit, ni perdó”

86

El que mai pensàvem, malauradament, va succeir diumenge. Les institucions de l’Estat van optar pel més fàcil, la repressió, les càrregues policials contra les persones que intentaven votar. Innocents civils que no feien cap mal a ningú. Una lliçó de barbàrie que no oblidarem mai, i que deixa una Espanya a prop del precipici i esdevenint la vergonya del món lliure i del que defensa l’aplicació del sentit comú.

Centenars de ferits. Porres i pilotes de goma. Malls contra col·legis electorals i urnes. Aquesta és la imatge de l’1-O que es projecta al món. Ni oblit, ni perdó. Mai més.

El govern espanyol podrà pensar que ha desbaratat el somni de bona part del poble català, però al mateix temps ha generat damunt del seu cap una ombra de conflicte molt profunda, on més agreujada després de la impresentable reacció del Rei Felip VI, que, directament, ha dilapidat la representació de prop de tres milions de catalans -i directament 40.000 anoiencs- que creien en la convocatòria del primer d’octubre, més enllà de les legítimes ideologies de cadascú.

Malament anem quan un Rei es posa del costat d’algú, s’oblida de ferits, i posa llenya al foc. Espanya deriva cap a indrets de difícil garantia democràtica. No tot s’hi val. Han perdut, i ho saben.

S’han equivocat, i ho saben. Es tracta ja de dignitat, democràcia i llibertat. Els milers d’anoiencs que diumenge van passar tantes hores fent cua per poder votar, o compartint un dia històric amb veïns, coneguts i saludats, han protagonitzat un immens exercici de respecte. De dignitat. I han demostrat una enorme força com a país. Patriotes de primer nivell. Imparables. Ja ho sabíem, però fa temps que el govern espanyol ha perdut definitivament a bona part de Catalunya. Els darrers fets no han fet més que confirmar-ho, donant la raó a un poble i a un projecte serè, pacífic i profundament respectuós, que s’ha guanyat l’estima i el suport de molts països arreu del món.

Venen dies definitius. Que imperi la pau i el seny, una vegada més. Fem-nos tots plegats, més enllà de les idees, dignes del demà.