Editorial: Recuperar patrimoni

21

L’Ajuntament d’Igualada ha anunciat aquesta setmana que finalitzarà l’any que ve -quina casualitat- la rehabilitació integral de l’antic Escorxador, un dels edificis de la ciutat més singulars i amb més espai disponible. Més enllà dels recurrents criteris polítics en anys electorals, es tracta d’una excel·lent notícia, possible gràcies a una molt bona aportació de la Diputació de Barcelona.

Aquest podria ser un bon exemple de com es pot recuperar, amb diners públics, un edifici que es trobava en fase de complet abandonament fins a convertir-lo, respectant la seva fesomia, en un espai per al gaudi col·lectiu i amb una funcionalitat concreta.

No podem oblidar que l’intent de recuperar aquest edifici fa temps que va iniciar-se. Les primeres accions ja es van fer en temps de l’Entesa per Igualada, quan va projectar per aquest indret una futur Espi de les Arts, amb la voluntat de concentrar-hi tot el que tingués a veure amb l’art i la cultura a la ciutat. La primera fase es va inaugurar per la Festa Major de 2009. Ara sembla que es podrà dir que, una dècada després, hauran acabat les obres, si bé la utilitat serà molt diferent: l’Escorxador es convertirà en el definitiu, i necessari, espai firal i d’esdeveniments d’Igualada. S’allunyen, doncs, les previsions inicials, de fa anys, de cercar un espai permanent i dedicat únicament a les fires, que en principi s’havia d’ubicar a l’eix de l’avinguda Catalunya.

L’antic escorxador, inaugurat el 1905 i amb 18.000 metres quadrats de superfície molt a prop del centre de la ciutat, pot complir perfectament aquest nou paper, si bé caldrà trobar fórmules que permetin un accés fàcil a vehicles pesats i també aparcament suficient per als visitants.

Recuperar el patrimoni arquitectònic és necessari, perquè permet dignificar el nostre passat i enfortir el capital que pot mostrar la ciutat a tothom. Si, a més, s’hi troba una funció útil per servir a la societat, encara millor.