Editorial: Desigualtats inadmissibles

45

La crisi econòmica va comportar una reducció dels ingressos de les famílies i un augment de la desigualtat que a poc a poc s’està revertint. Segons les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida del 2016 (referida a l’any anterior, és a dir el 2015) els ingressos mitjans nets per persona durant el 2015, van créixer un 3,1% i els ingressos mitjans nets anuals de les llars un 2,2%. És el tercer any consecutiu que augmenten els ingressos i els bons resultats econòmics durant el 2016 auguraven un nou increment.

Efectivament, aquesta setmana l’Agència Tributària ha publicat els darrers resultats respecte les rendes mitjanes obtingudes de l’anàlisi de les declaracions d’IRPF i la tendència es confirma. Igualada ha experimentat un augment espectacular i se situa per damunt de les ciutats mitjanes properes que té com a referència, i que sempre obtenien dades més optimistes. En canvi, continuen aflorant, desgraciadament, xifres que evidencien una manifesta desigualtat entre municipis a la mateixa Anoia, i per més proximitat encara, a la mateixa Conca d’Òdena. Igualada es fa “rica”, i Montbui i Vilanova són a la cua de la província de Barcelona, esdevenint els dos municipis, gairebé, més “pobres” de la demarcació i, òbviament, de l’Anoia. Una desigualtat inadmissible en l’anomenada Societat del Benestar i en ple segle XXI.

Difícilment es podrà presumir de recuperació en aquest territori si no hi som tots. És quan es manifesten dades com aquestes que cal una reacció clara i contundent, més enllà dels estereotips fàcils i de les sigles polítiques, per a que el camí sigui compartit, exactament igual que avui plegats compartim, de forma quotidiana, la realitat de la Conca d’Òdena.
Si Igualada guanya, i els del costat perden, és que no estem fent les coses bé. Pensem i actuem. Si no, en veritat el riu Anoia continuarà essent molt més que una barrera geogràfica. Com fa 50 anys. I això avui no ens ho podem permetre.