Quan un concepte irromp de nou dins el debat polític-científic i es parla sobre ell en diferents àmbits de l’administració i del món empresarial, s’organitzen jornades i es creen grups de treball intersectorial, significa que existeix un interès evident en les repercussions i les oportunitats que aquest nou concepte pot tenir en el teixit empresarial del país.
I és que, quan es parla d’Economia Circular, es fa referencia a tot el que té a veure amb els residus, els materials utilitzats, l’aigua consumida, les energies renovables, les aigües residuals, l’eficiència energètica, l’anàlisi del cicle de vida o l’ecodisseny. De ben segur que podríem descriure cada un d’aquests conceptes per separat i arribar a un consens en relació al que s’ha realitzat i les perspectives de futur de cada un d’ells de forma individual. Aspectes, tots ells, llargament treballats i consolidats, en major o menor mesura, des de fa temps. Per tant, és l’Economia Circular un nou paradigma dotat d’un contingut ja conegut, reconeixible i implementat en molts dels nivells de funcionament de les empreses? Podríem definir-ho així. Sí, pot ser un bon resum i un primer punt d’aproximació encertat.
Potser l’enfocament més adequat es centraria en anar més enllà de les oportunitats a títol individual de cadascuna de les empreses o entitats i la seva interrelació amb cadascun dels aspectes descrits, i ampliar el rang de visió cap una estratègia col·lectiva, tant en les relacions contínues que es produeixen entre ells i les organitzacions, com en les oportunitats d’integració d’actuacions entre diferents organitzacions. Tot cercant interaccions, punts en comú i una simbiosi industrial que potenciï els efectes acumulatius derivats del flux continu de coneixements, materials, residus i energia.
No cal anar massa lluny per trobar exemples dels beneficis de la implantació d’estratègies basades en l’Economia Circular. La comarca de l’Anoia disposa de diversos projectes basats en aquest paradigma. De tots és coneguda la problemàtica històrica associada a les aigües residuals del sector del curtit. L’entesa i el tractament col·lectiu de la problemàtica va permetre la creació d’un equipament, com és la depuradora dels curtidors, situada a Igualada, capaç de tractar aquests abocaments de forma conjunta i reduir substancialment els nivells de contaminació de l’aigua associats a aquests processos productius. Addicionalment, els fangs obtinguts del procés de depuració d’aquesta instal·lació són reutilitzats en un tercer equipament, planta de compostatge de Jorba, on es transformen aquests fangs amb elevada càrrega orgànica en productes aptes per a l’aprofitament agrícola.
Sinèrgies d’aquest tipus són implementables a tots els nivells entre empreses i organitzacions, i Grup Carles Enginyeria compta amb una expertesa notable en diverses experiències d’Economia Circular a la comarca. Només cal modificar l’enfocament individual establert i elevar la mirada cap a una visió més integradora i col·lectiva. La transferència de coneixement i informació resulta indispensable per tancar els cercles d’oportunitats i reptes que l’Economia Circular ens posa sobre la taula. És l’hora de pensar globalment i actuar.
Raul Antúnez, Consultor en Economia Circular a Grup Carles
