Economia circular i innovació, dues cares de la mateixa moneda

32

Quan parlem d’economia circular ens referim a un canvi de paradigma econòmic que té per objectiu la instauració d’una economia reparadora i regeneradora. Això es tradueix en una economia que preservi i millori el capital natural, respectant els cicles biològics dels recursos renovables i controlant el consum dels no renovables; que optimitzi l’ús dels productes, components o recursos en el cicle productiu, mantenint el seu valor i la seva utilitat el màxim de temps possible; i, per últim, que minimitzi (i reverteixi) els efectes sobre la salut i l’entorn que es puguin produir. L’aposta per aquest canvi de paradigma que s’està produint arreu d’Europa, i també en països pioners com la Xina, planteja un desafiament per buscar noves formes de producció i consum. En aquest context, la innovació esdevé el mitjà clau per assolir aquest canvi.

Des del punt de vista empresarial, el canvi cap a una economia circular obre la porta a noves oportunitats de negoci, des dels segments de mercat tradicionals (client-empresa o empresa-empresa) on es pot potenciar, per exemple, la venda de productes amb components reciclats o la simbiosi industrial, que suposa l’aprofitament per part d’una empresa dels residus, fluids o emissions generats per una altra, fins a l’obertura de nous segments de mercat (client-client o client-empresa) des d’on desenvolupar models d’economia col·laborativa o bé la revenda de productes usats dels clients a les empreses. Aquest darrer model, per exemple, ja l’estan posant en pràctica grans cadenes com H&M, que recull peces de roba utilitzada a les botigues i les recicla per crear la nova línia de roba “H&M Conscius”, o bé IKEA, que ha posat en marxa el “desván de las nuevas oportunidades”, on comercialitzen productes de segona mà recomprats als clients.

Evidentment, l’esforç que suposa el canvi de paradigma per a les empreses impacta tant en el seu funcionament intern com en la forma d’entendre el seu posicionament al món, però també pot reportar avantatges i beneficis a mig i llarg termini. Per tal de fer aquest canvi, és imprescindible reforçar el diàleg amb els clients, proveïdors, treballadors, administracions públiques i altres empreses del territori, la qual cosa és un motor per a la innovació tant de sistemes productius com de models de negoci. Això pot esdevenir en nous llocs de treball, en nous clients i mercats potencials, i en una major diferenciació i reputació de la marca. D’altra banda, l’optimització en l’ús de materials i recursos està directament relacionada amb una reducció de costos i també en la reducció de riscos d’abastiment, en dependre menys dels mercats de matèries primeres.

Finalment, no voldria perdre l’oportunitat de parlar de les 3 tecnologies disruptives que poden ajudar en aquest repte: les digitals, com l’Internet de les coses o el Big Data, les físiques, com la impressió 3D, la robòtica o la nanotecnologia, i les biològiques, com els bio-materials o els biocatalítics. Les eines per innovar i fer aquest canvi de model estan al nostre abast!

Alba Bala

Doctora en Ciències Ambientals i investigadora sènior a la Càtedra UNESCO de Cicle de vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF