Dret de decidir per recuperar la solvència

0

is-not.jpg Reflexionant sobre l’any que iniciem, estic convençut que persones que vivim als Països Catalans encetem un any decisiu sobre el nostre esdevenidor polític i econòmic. La part del país amb el procés d’emancipació nacional i social més avançada, el Principat de Catalunya, ha engegat un procés de transició nacional que tindrà com a primer objectiu acabar amb l’ofegament econòmic al qual ens sotmet l’Estat espanyol. No sorprendré a ningú si descric una situació d’insolvència generalitzada en el tot el sistema econòmic de Catalunya, de l’Administració, de les empreses i de les persones, que es va agreujant cada dia que passa i que, en un moment determinat, pot arribar al coŀlapse. L’Estat s’emporta de Catalunya cada any a través dels impostos 16.000 milions d’euros que no tornen per finançar cap tipus de servei o inversió a Catalunya. I al mateix temps, l’Estat exigeix ara al Govern de Catalunya que baixi el dèficit al 0,7% del PIB i retalli 4.000 milions d’euros més de la despesa, quan si es reduís només en una quarta part l’espoli previ que ens practiquen això no seria necessari És a dir, l’Estat retorna al Govern de Catalunya molt menys del que l’economia catalana genera i porta a la insolvència les nostres finances públiques que, de retruc, generen impagaments en tot el sector concertat (sanitari, sociosanitari, educatiu, etc.) i en els serveis i inversions de les administracions locals. Les microempreses i la petita i mitjana empresa productiva, que són base econòmica de Catalunya, cobren tard els serveis i inversions realitzats per a les administracions, i a més a més, no disposen de crèdit bancari, ni per al seu circulant ni per finançar cap tipus d’inversió. El resultat és una economia en recessió des de fa cinc anys, un 22,5% d’atur i un consum intern en mínims. Amb menys empreses, menys llocs de treball públics i privats i menys consum, es paguen menys impostos. Amb menys ingressos a les administracions catalanes, es continua alimentant aquesta espiral negativa d’insolvència o incapacitat de pagament. Sens dubte, només culminant amb èxit el procés de transició nacional cap a un Estat independent, i reinvertint a Catalunya el nostre esforç fiscal, podrem recuperar uns mínims de confiança econòmica, flux financer i solvència, reactivar l’economia, tornar a crear ocupació i continuar desenvolupant l’Estat del benestar. I perquè el procés sigui un èxit, l’hem de teixir com un projecte de país, amb la participació de totes les institucions, forces polítiques, societat civil i persones favorables al dret de decidir. Josep M. Palau