Dolors Garcia, presidenta APAN: “No ens agraden les adopcions impulsives, el procés d’adopció ha de ser molt racional”

247

Jaume Singla

Em dic Dolors Garcia Serrano, soc atropòloga i soc presidenta de l’APAN. Vaig néixer a Barcelona i visc a la Torre de Claramunt. Tinc inclinació a lluitar amb totes les meves forces contra de les injustícies que veig, ja siguin en perjudici de les persones com si són en contra dels animals

Què és APAN?
Una associació anoienca protectora d’animals domèstics.

D’on recolliu els animals que teniu a la protectora?
Tenim convenis de col·laboració amb diversos ajuntaments petits de l’Anoia per fer-nos càrrec dels animals abandonats al seu municipi. Els ajuntaments grans tenen convenis amb una empresa que fa un servei similar.

Les localitats que tenen moltes urbanitzacions també generen més abandó de gats i gossos?
El que fan alguns desaprensius és abandonar els seus gossos o gats enmig d’una urbanització. Així aplaquen la mala consciència pensant que l’animal no quedarà del tot abandonat.

Com us financeu?
Per tres vies. Per un cantó els ajuntaments tenen l’obligació de mantenir un animal abandonat durant vint dies. Per un altre cantó tenim els ingressos dels particulars que adopten un dels nostres animals. Si bé és cert que quan els adopten han generat moltes més despeses de les que ens compensen els adoptadors, el que ens donen és un ajut. La tercera i més important via de finançament, són els donatius i les quotes dels nostres associats. Vull destacar que no rebem ni un euro de fons públics. No tenim cap subvenció pública. Els ajuntaments paguen pel servei que els donem. La casa Affinity ens ajuda i un cop a l’any ens arriba un camió des d’Holanda amb pinso.

Quants animals teniu acollits?
Entre vuitanta i noranta gossos i un nombre similar de gats.

Hi ha voluntaris i veterinaris que us ajuden?
Venen a passejar gossos, a fer tasques de manteniment de les instal·lacions, a netejar gàbies… Els veterinaris que venen a cuidar els animals malalts, cobren pels seus serveis.

Feu un seguiment dels animals que heu donat en adopció?
Sí, sempre que l’adoptant ho vulgui.

Els ciutadans que venen a visitar les vostres instal·lacions d’Òdena, surten sempre amb un gos o un gat adoptat?
No. No ens agraden les adopcions impulsives. Adoptar un animal requereix una reflexió i valorar els pros i els contres. La família pot escollir l’animal, però l’animal també ha d’escollir la família.

Des del 1997 que neix APAN, ha canviat molt la legislació catalana?
La veritat és que no. El 87 Catalunya va fer una llei avançada, però la veritat és que s’ha aplicat poc. Molt menys del que hauria calgut. És cert que ara no veus cadells en venda a les botigues, però en una fira ambulant a l’Anoia, va aparèixer un venedor amb tota una camada de gossets en venda.

Què et va portar a dedicar-te a la protecció dels animals?
Soc una persona que m’implico molt en les causes que considero justes. Tinc gossos i gats a casa, tot i que segurament seria feliç amb un sol gat.

Què val ser soci d’APAN?
Cadascú paga just allò que vol. Qualsevol xifra és agraïda, fins i tot un euro al mes.

Quin ha estat l’animal més destacat que heu tingut?
Sense cap dubte el lleó Simba que vàrem enviar a un santuari a Sud-àfrica. També hem tingut mones, ossos rentadors, porcs vietnamites…..

El gos o el gat són membres de la família?
Els animals han de fer vida d’animal però ens en hem de preocupar del seu benestar com a éssers que conviuen amb la família.