Dia internacional de la dona: Judith Fernández-Piquer

583

Judith Fernández-Piquer - La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.cat

Aquesta vilanovina, alumna del Col·legi Joan Maragall, a l’edat de tretze anys va viure una primera i important experiència: els seus progenitors per motius de feina van resoldre d’anar-se’n a viure a Sóller, a l’Illa de Mallorca. Allí, al Col·legi Es Puig va continuar estudiant fins a acabar l’EGB i començar l’ESO. Un retorn a Vilanova del Camí, va portar-la a fer els darrers cursos de l’ESO i el Batxillerat a l’IES Pla de les Moreres. Especialment decantada per l’àmbit de les ciències, la proposta de continuar amb uns estudis universitaris, va portar-la a començar Enginyeria Industrial a l’Escola d’Enginyers d’Igualada, ja fos perquè li interessava conèixer el món de l’aprenentatge d’adoberia o per qüestions de proximitat amb Vilanova. Seguidament, a segon de carrera, i amb divuit anys, va participar del programa Sòcrates -de fer estades en indústries- i se’n va anar a Northampton (Anglaterra) a passar tot un estiu en un destacat Centre d’investigació d’Adoberia. Aquesta va ser la primera estada lluny de casa, amb una altra llengua, i sense les possibilitats comunicatives de l’actualitat; un episodi –segons ella- impactant que el contempla des de la valentia i la innocència. Abans de finalitzar Enginyeria, va començar a treballar en una empresa d’Aromes alimentaris, una circumstància que va animar-la a realitzar-hi el projecte de final de carrera, alhora que hi va seguir treballant un cop graduada. En aquesta empresa va poder aprofundir notablement en el camp de l’alimentació fins a proposar-se cursar una especialització en Tecnologia dels Aliments a la Universitat de Barcelona, amb una pertinent estada a l’estranger. Al segon any, amb el programa Erasmus, va gaudir de l’oportunitat d’estudiar a la Wageningen University, d’Holanda; on també va realitzar un Màster de Seguretat Alimentària, mentre obtenia la graduació a Barcelona. El segon any del Màster va fer una permanència per feina a Unilever, un episodi laboral que havia de traçar una nova projecció professional, endinsar-se i desenvolupar-se en el camp de la Microbiologia des dels vessants de l’enginyeria i la matemàtica. Aquest any a Unilever, dedicat a fer estades d’indústria, va permetre-li de tirar endavant un eficaç projecte de final de carrera del màster sobre seguretat alimentària. Tanmateix, el plat fort va ser que: un cop graduada del màster, se’n va anar a fer un doctorat a la Universitat de Tasmània, una illa d’Austràlia. Aquesta inusitada decisió li va venir del propòsit de guanyar terreny en l’anglès i, especialment, perquè en aquesta universitat hi concorrien significats experts en matemàtiques vinculades a la microbiologia. En conseqüència, el 14 de febrer del 2008 va sobreviure a les vint-i-quatre hores d’avió arribant a una altra part del món, una immensa illa. Allí, el que ella va considerar una illa bellíssima, al costat dels estudis, li va regalar uns moments inesborrables, a l’ensems que va invertir-hi els quatre anys del doctorat amb l’objectiu de desenvolupar models matemàtics per tal ajudar als ostrers a vendre ostres de qualitat i totalment comestibles.

Tot un -per nosaltres- inimaginable i fantàstic univers, no va tardar a amistançar- la amb els cangurs, coales i dimonis tasmanians i, en definitiva, a romandre-hi més temps per a fer un postdoctorat, gaudint del privilegi de treballar en projectes per a la indústria de les gambes i també dels productes lactis. Emperò, transcorreguts sis anys tan lluny de casa i amb algunes temporades antipàtiques a l’esquena va decidir un retorn, més pensant en Europa que no pas en l’Estat espanyol, atesa la seva situació econòmica; i va ser a Bedford, a Anglaterra, on se li va presentar l’oportunitat de treballar com a especialista en seguretat microbiològica de l’Empresa Unilever. Aquesta destinació l’ha consolidada com a una eficient experta en l’avaluació de la seguretat microbiològica de productes de marques qualificades com: Axe, Dove, Mimosin, Magnum … a més de ser la competent conductora i guia d’un equip de investigació.

Al capdavall, tot i enyorar molt la seva família i la seva terra, i amb tants anys fora de casa, la seva personalitat la defineix com a molt apta per a aquest tipus de vida, sempre a munt i avall, tot conquerint estadis de superació i volent experimentar més i més. I, per últim, en paraules seves: “la vida no és solament viure-la, sinó experimentar-la, i sobretot aprendre que cada etapa té un valor o un altre segons l’indret i la cultura de què es participa”. Òbviament, una trajectòria com aquesta ens descobreix un personatge lluitador i molt valent, no gens mancat de punyents sentiments quan recorda una mare que ho passat força malament tenint-la a tanta distància i unes lleials amistats que les considera un pilar molt important en la seva vida.

CARMEL·LA PLANELL, filòloga, historiadora i fotògrafa