Desgavell general – Jaume Singla

0

siikea.jpg Una multinacional sueca dedicada a la fabricació i venda de mobles, ha retirat dels seus centres comercials uns pastissets d’ametlla i xocolata perquè s’hi han detectat traces de restes fecals. En llegir la notícia em pregunto qui dimonis va a una botiga de mobles a comprar menjar? Encara més, qui dimonis autoritza que en una botiga de mobles també es pugui vendre menjar? Si vostè, amable lector, té previst establir una botiga d’alimentació o ampliar la que ja té, el marejaran amb un seguit de normes legals i higièniques que segurament el faran desistir del seu propòsit o l’obligaran a triplicar el pressupost inicial. Si té un establiment de distribució i vol afegir-hi plats preparats, haurà de dotar-se d’una cuina amb unes prestacions i mesures que li encariran qualsevol producte que vulgui oferir. Si ho acaba fent els seus clients podran gaudir d’uns plats que hauran passat de la cuina al taulell salvant una distància de metres, i vostè -o el seu empleat- li podran explicar tot el procés d’elaboració. En canvi si opta per comprar menjar preparat en una gran multinacional, pot ser que el plat o pastís que compri hagi estat elaborat a Xina i després de milers de quilòmetres de transport, li serveixi un dependent que, com a tota formació, tingui quatre nocions de vestimenta. Per cinc-cents euros de salari mensuals tampoc es pot pretendre contractar un futur premi Nobel. El problema d’Europa i molt especialment d’Espanya és l’abús de les normatives municipals, autonòmiques, estatals i europees que dóna la impressió que només hi són perquè el polític de torn se les pugui saltar, “previopagoenmonedadecursolegal”, que després servirà per repartir -presumptament- sobres amb diner negre. Una multinacional, sigui europea, americana o radicada en un paradís fiscal, acostuma a tenir prou poder com per saltar-se les lleis del país on es vol radicar. En alguns casos l’excusa és la creació de llocs de treball però en realitat és sempre tenir avantatges econòmics que garanteixin el guany econòmic… encara que al capdavall tot sigui únicament una maniobra per acabar amb el comerç de proximitat i amb la fabricació local. Aquesta situació de desgavell a l’Estat Espanyol es pot veure per tot arreu. Una mostra més que evident la tenim amb el projecte d’Eurovegas que s’ha fet elaborar un reglament impositiu “a mida”. Del que n’ha transcendit sembla que la càrrega impositiva dels casinos serà únicament del 10% dels beneficis, siguin del volum que siguin aquests. I si parlem de les normes urbanístiques encara trobarem tractes de favor més escandalosos. Només amb una situació de desgavell general de totes les normatives legals es pot entendre que a Espanya, teòricament un país democràtic, el partit en el poder es pugui mantenir tot i estar immers en un cas de corrupció de les dimensions del Gürtel. Jaume Singla