Descobreix Igualada: La Plaça del Rei

314

Carmel·la Planell
Filòloga, historiadora i fotògrafa

 

La Plaça del Rei, a l’actualitat, poca cosa té a veure amb l’obertura que, des de mitjan segle XVIII, hi havia fora de les antigues muralles d’Igualada, a l’entorn del Portal de Soldevila. Des d’aquí, el Camí reial comunicava Igualada amb Barcelona, a la vegada que travessava en línia recta la ciutat fins a arribar a l’altre portal, el de Capdevila (Plaça de La Creu), des d’on seguia el camí cap a Lleida. En aquella època, aquest espai va rebre el nom de Plaça de l’Àngel: un emplaçament molt més petit que, a més d’una sèrie de cases de planta baixa i un o dos pisos, estava ocupat per una Caserna d’Infanteria. Però, el fet més rellevant d’aquest indret va ser la construcció, a l’any 1830, de la Font del Rei Neptú, una obra de l’artista Damià Campeny.

Més endavant, a partir de l’enderroc de la Caserna la plaça va adoptar la forma actual i va incorporar el nom, al 1931, dels militars republicans: Galán i García Hernández. Després de la Guerra Civil, amb la Dictadura, se li va imposar el nom de José Antonio Primo de Ribera; i d’aquest període data l’edificació de l’Escola d’Adoberia. Finalment, el 1979, va passar a dir-se Plaça del Rei, la denominació popular atribuïda a l’estàtua del déu Neptú. I, a l’any 1987, després de treure la bàscula que hi havia davant de l’Escola, s’hi va fer una reforma d’enrajolat a fi de poder retransmetre la Cavalcada de Reis i la tradicional recepció dels Mags d’Orient, des de les escales de l’Escola d’Adoberia.

Dos elements singulars:
L’Escola d’Adoberia. Inaugurada a l’any 1958, fins a l’actualitat, malgrat la seva restauració per a allotjar-hi l’Arxiu Històric i Comarcal de l’Anoia, segueix essent un dels edificis més antics de la plaça, situat entre el carrer de Sant Bartomeu i el de la Concepció, que ha presentat la típica estructura de moltes construccions escolars de postguerra, amb quatre pisos i nombroses dependències destinades durant més de cinc dècades a l’estudi i al coneixement de l’adob de la pell.

La font del Rei Neptú. És un monument de base quadrada, amb esglaons que porten a unes piques amb uns brolladors esculpits a la pedra en forma de màscares. Per sobre, una columna d’estil dòric dibuixa un fust d’estries a la part inferior, i unes figures dansant al capdamunt. Al peu hi ha una sèrie de relleus amb figures animals i humanes. L’estàtua, d’estètica grecoromana, representa a Neptú coronat i amb la seva arma de tres puntes.

En un altre sentit, resulta curiós saber que, per darrera de la fins fa poc Escola d’Adoberia, al carrer de Sant Bartomeu, hi havia hagut el primer Hospital que va tenir la ciutat, justament al costat de l’antiga Església de Sant Bartomeu, del segle XIII. Aquest Hospital, però, aviat va resultar insuficient per a les seves funcions i, al 1842, va ser traslladat al Convent dels Caputxins del passeig Verdaguer, on hi ha romàs fins fa uns quants anys. De retruc, el trasllat de l’Hospital al passeig va permetre que aquell edifici, des de l’any 1845, es convertís en una presó.

Fotografies d’arxiu

Inauguració 1832 de la font amb una estàtua de Neptú a la Plaça de Galan i Garcia ara Plaça Rei
Presó preventiva, que es va enderrocar l’any 1935 junt amb l’antic Hospital i capella de Sant Bartomeu