El Club Natació Igualada, l’entitat esportiva amb més anys de la ciutat, que havia arribat a tenir un miler d’associats, està ferida de mort. Avui, només un miracle, acompanyat d’una operació financera que necessitarà molta ajuda, podria salvar l’entitat. La Veu va destapar fa un parell de setmanes el que, dimarts, en una assemblea extraordinària que va reunir prop d’un centenar de persones a les Comes, ha acabat essent més greu del que dèiem. En total, 60.000 euros de deute. I el més colpidor és de la manera com es diu s’ha generat.
Molta expectació
La reunió a la sala d’actes del poliesportiu va generar molta expectació, que va convertir-se, a mida que avançaven els minuts, en una barreja de tristor i indignació. Per part de la junta directiva, orfe de president per dimissió de Toni Llenas, va prendre la paraula el vicepresident Enric Brunet. Va explicar, com ja va avançar La Veu, que el gerent Joan Pajares va presentar en el seu dia un projecte per traslladar el CNI a una instal·lació del polígon de Les Comes, pròxim a Can Busqué. El projecte era molt ambiciós, però “la majoria de la junta va decidir quedar-se a l’Infinit”, complex en el qual el CNI té un 2% del capital empresarial, malgrat que en els seus inicis va arribar a posseir-ne el 30%. “El projecte que ens van presentar no era real”, va dir Brunet als socis.
Poc després, president i gerent van plegar. I aquí es destapa, segons la junta, tot plegat. “En veure els comptes ens vam adonar dels problemes que hi havia”, va dir. Efectivament, n’hi ha per estar preocupats.
Aquests són alguns dels diners que es deuen:
– 12.500€ a l’Infinit (Anoia Esports SL)
– 5.000€ a la Federació Catalana de Natació.
– 4.000€ a proveïdors.
– 6.000€ per l’edició del llibre del 75 aniversari.
– 2.500€ al proveïdor de banyadors.
– 6.000€ d’un campus.
– 5.000€ de Seguretat Social.
– 2.000€ a tècnics.
– 10.000€ d’un crèdit, del qual n’és avalador el gerent dimissionari.
Hi ha més deutes, però en total en sumen 60.000 euros. Un capital important, sobretot si, com va dir Brunet per sorpresa de tothom, l’anterior president Toni Llenas va renunciar, sense saber-ne les causes, a 60.000 euros de “beneficis” de la gestió de l’Infinit -on hi té part el club- a través d’un simple correu electrònic. Un aspecte que alguns dels socis no s’acabaven de creure la seva “legalitat”, però es veu que la té tota, segons va dir Brunet. Aquest acord, fins ara, suposava uns ingressos de 2.300€ mensuals, a més uns ingressos variables de 30.000€ anuals.
En qualsevol cas, el vicepresident va continuar relatant que s’han trobat “moltes irregularitats, com 800€ de despeses mensuals de la targeta del club que tenia el gerent, gastats en apostes esportives, roba, restaurants, begudes, entrades a Port Aventura…”. Brunet va explicar que el gerent havia pagat 4.000€ fins al moment. Respecte al crèdit, “era per pagar sous, però no es van pagar mai”.
Per acabar-ho d’adobar, els problemes que va ocasionar la intervenció de l’Ajuntament, la tardor de l’any passat a l’Infinit, com a conseqüència de la “mala praxi” que va fer el CNI en aquesta instal·lació, han fet que s’hagi passat dels 13.500€ d’ingressos mensual que hi havia i despeses de 9.600€, a només 4.800€ d’ingressos -només de les quotes dels nedadors- i unes despeses de la mateixa quantitat. És a dir, zero de diferència…
“O sigui, què fem?”, va preguntar Enric Brunet als assistents a l’assemblea. La junta volia saber si continuar esbrinant què passava i convocar després unes eleccions per renovar la directiva, o bé tirar pel dret i canviar-la de seguida, i iniciar accions judicials contra el fins fa poc gerent.
Toni Gassol, objecte de les crítiques
Però, com és lògic, alguns dels assistents va voler esbrinar més coses. I, sobretot, com va ser possible que el vicepresident primer -i actual president segons la Llei de l’Esport-, tresorer del club, Toni Gassol, va permetre aquesta situació. Alguns socis van acusar-lo de deixadesa i desídia, però sempre des de la directiva es va argumentar que “no sabíem res de res”, i que “tot s’ho feien el president i el gerent, els números que ens ensenyaven ens semblaven correctes i els que es duien a la gestoria, també”.
La caòtica situació ha provocat la desaparició completa de seccions, com la de Màsters o la d’Excursionisme, que s’han quedat sense ningú. Brunet va dir que “podríem sortir-nosen, però tardarem dos anys i mig en fer-ho”, i Gassol exposava que “des de l’Ajuntament ens diuen que ens ajudaran”. El consistori dóna anualment una subvenció de 2.600 euros al club.
Finalment, els socis van decidir contractar els serveis d’un advocat per defensar els interessos del club, i alhora, iniciar una auditoria externa per saber en quines condicions econòmiques reals es troba l’entitat, que no té marge de maniobra econòmica.
Abans d’acabar l’any s’haurà d’informar novament els socis del desenvolupament d’aquestes iniciatives, i la junta directiva actual es mantindrà fins que es decideixi convocar eleccions a la junta directiva de l’entitat. Com era d’esperar, ni Toni Llenas ni Joan Pajares es van deixar veure per l’assemblea. Tampoc els membres de la junta directiva que els donaven suport i que van dimitir amb ells. Un dels anteriors membres de la junta, que fa molt temps va plegar, ho resumia tot molt fàcilment: “això es veia venir… i ara ha explotat. Tard o d’hora havia de passar. Més clar, l’aigua.
