Desarticulada una organització criminal per haver estafat més de mig milió d’euros

390

Agents dels Mossos d’Esquadra han detingut quatre persones i n’han denunciat tres més, com a presumptes autores dels delictes d’estafa continuada agreujada, falsedat documental, usurpació d’estat civil i pertinença a una xarxa criminal, mitjançant l’adquisició de vehicles amb la corresponent gestió i atribució fraudulenta de crèdits al consum entre d’altres.

Els detinguts, d’entre els 33 i els 49 anys i de nacionalitat espanyola, a principis de l’any 2017 van dur a terme més de quaranta fets delictius que els van permetre aconseguir més de 350.000 euros al llarg d’aquests anys i intentar obtenir-ne uns altres 150.000.

Els Mossos van iniciar la investigació al mes de maig del 2018 arran de l’estudi d’un conjunt de denúncies. Les primeres indagacions de les unitats d’investigació de Cervera, Granollers i Sant Boi de Llobregat, posaven de relleu una estafa consistent en què un tercer havia utilitzat la seva identitat per realitzar la compra d’un vehicle o la sol·licitud d’un préstec mitjançant un crèdit al consum.

Els investigadors de la DIC van comprovar que moltes d’aquestes denúncies tenien un denominador comú: els legítims titulars de les identitats usurpades residien a Catalunya i tots, en algun moment o altre, havien adquirit o fet gestions per la compra d’un vehicle en un concessionari de l’Anoia.

Per aquest motiu al mes de maig, sota la supervisió i tutela del Jutjat d’Instrucció número 1 de Cervera i de la Fiscalia del mateix municipi, es va iniciar la investigació amb l’objectiu d’identificar i localitzar els autors d’aquestes presumptes estafes.

Les gestions policials van acreditar que l’organització sempre seguia un mateix modus operandi. Diverses persones que s’havien dedicat a suplantar la identitat de les víctimes el DNI de les quals s’hauria obtingut prèviament per part del líder del grup. Aleshores sol·licitaven préstecs amb la finalitat d’adquirir vehicles nous. Per dur a terme les compres i contractacions s’obrien comptes bancaris a nom de les víctimes amb la falsificació de les seves nòmines i factures de subministraments. A banda, també s’havien obtingut informes de vida laboral i dades fiscals de forma fraudulenta. L’activitat delictiva es cometia tant presencialment, com per telèfon o a través de mitjans telemàtics.

En el decurs de la investigació els agents van observar les fases de l’activitat delictiva: d’entrada existia una utilització dels documents d’identitat d’antics clients d’un concessionari de vehicles o en alguna de les companyies en les que havia treballat el cap de la xarxa desarticulada. En segon lloc, un cop estaven en possessió dels documents, el principal investigat captava les persones que es feien passar per les víctimes i els proporcionava la documentació obtinguda de manera fraudulenta o directament falsificada.

A partir d’aquí, una vegada es disposava de la identitat de la víctima (amb el seu DNI) i s’havia decidit quin col·laborador anava al concessionari, la mecànica era senzilla però efectiva: pel que fa a l’adquisició de vehicles nous, es produïa una primera visita al concessionari en la qual la persona sol·licitava informació sobre l’adquisició d’un vehicle nou. En la majoria de casos, se’n produïa una segona en la qual ja es formalitzava la firma de petició del finançament i en què els concessionaris sol·licitaven una sèrie de documentació necessària per a la transacció.

Un altre dels tràmits que es feien era l’obtenció de dades de les víctimes de la Tresoreria General de la Seguretat Social i/o de l’Agència Tributària. El propi líder de l’organització o algun dels seus col·laboradors es presentaven en alguna de les oficines. Aleshores es feia passar per la víctima usurpada o presentava una autorització, falsificada, signada presumptament per la víctima. En aquest moment canviava el número de telèfon de contacte que constava informat a la base de dades. Amb aquest acte aconseguia controlar totes les comunicacions via telèfon que a partir d’aleshores realitzés la TGSS o l’AEAT per comunicar-se suposadament amb la víctima.

Pel que fa a la contractació de préstecs o microcrèdits, la gran majoria es van contractar per via telemàtica o per telèfon i s’enviaven les dades de les víctimes de manera telemàtica..

També es va detectar que el líder del grup havia contractat targetes bancàries (targetes de crèdit) a nom de terceres persones (víctimes) i les hauria utilitzat en diferents establiments comercials i fins i tot hauria extret diners de caixers automàtics amb aquestes targetes a nom de tercers.

Com a punt en comú de totes les modalitats (adquisició de vehicles, contractació de préstecs, sol·licitud de targetes de crèdit) cal destacar la prèvia obertura d’un compte bancari a nom de la víctima usurpada en alguna entitat financera, tot i que en alguns supòsits s’ha arribat a detectar que el cap de la xarxa hauria manipulat i falsificat certificats bancaris de titularitat bancària per, fins i tot, canviar el nom del titular.

Per últim, una vegada els vehicles estaven a nom de les persones que realitzaven la usurpació d’identitat, el vehicle es blanquejava: un intermediari s’encarregava de comprar-los per revendre’ls a continuació. Els destinataris eren terceres persones, la majoria de França, excepte en dos casos que es van vendre a residents de Catalunya.

Fruit de la investigació es van identificar els set integrants de la xarxa i es van avortar diverses estafes que l’organització criminal pretenia dur a terme. El dia 1 de febrer es va establir un operatiu per a arrestar-los i realitzar les entrades i perquisicions en dos dels domicilis dels investigats, a les localitats de Sant Pere de Ribes i Calafell i la detenció a La Jonquera de l’intermediari que s’utilitzava per a la transmissió dels vehicles.

Els agents van recuperar documents a nom de terceres persones, segells, documents falsificats, diners en efectiu i documentacions bancàries. Arran de l’estudi de la documentació localitzada han aparegut noves víctimes que provocaran que el frau sigui encara superior.

Els detinguts van passar a disposició del Jutjat d’Instrucció número 1 de Cervera, que en va decretar l’ingrés a presó de dos i la llibertat amb càrrecs, amb el condicionant de pagament de fiança, per a la resta.