Denuncien “discriminació” en el primer dels judicis a Barcelona per la clavada de cartells a Vilanova
D

29 de juny de 2019

Els judicis per les sancions imposades per l’Ajuntament de Vilanova del Camí per l’enganxada de cartells a favor del referèndum del 1 d’Octubre a 10 vilanovins van començar el passat dimarts 18 a la Ciutat de la Justícia. És tracta de 10 judicis que es veuran en 10 jutjats contenciosos administratiu de Barcelona en els quals els activistes multats fins a 500 euros per enganxar cartells denuncien una clara discriminació i vulneració dels drets fonamentals per part de l’Ajuntament de Vilanova del Camí que presideix l’alcaldessa socialista Noemí Trucharte.

El primer dels judicis afectava a Alicia Capdevila. El judici, gairebé dos anys després de la imposició de les multes, va posar en evidència que l’Ajuntament de Vilanova del Camí durant els anys 2017 i 2018 només ha sancionat per clavar cartells en llocs no autoritzats als 10 activistes vilanovins a favor del referèndum. Un informe del propi ajuntament és la prova que ho acreditava, i la defensa municipal no va poder justificar perquè només s’ha sancionat en aquest període clavar els cartells del referèndum. La vista va acreditar que al municipi hi ha multitud de cartells de tot tipus i ideologies clavats al carrer i a la via pública en general, que no han merescut mai cap sanció administrativa.

El judici es va celebrar a la Ciutat de la Justícia i es perllongaran fins el 2020. El proper se celebrarà el mes de setembre. La defensa dels activistes van demanar la nul·litat de les sancions administratives basant-se en criteris de discriminació per raons ideològiques, desproporcionalitat de les sancions i contradiccions evidents entre el fer normal de l’Ajuntament de no multar ni sancionar en cap altre ocasió la clava de cartells “desproporció” i que són les sancions més grans que s’han aplicat mai en aquest sentit a Vilanova del Camí. La defensa de de l’Ajuntament va al·legar que els activistes recurrents havien reconegut la seva responsabilitat de clavar cartells en el transcurs de l’expedient administratiu, però va obviar que mai s’han procedit a aquest municipis a imposar sancions similars.

L’agent de la policia local que va actuar de testimoni, va reconèixer que no havia redactat l’atestat, va confessar que va dir que la denuncia es va posar perquè es va rebre una “trucada anònima”.

Els advocats defensors van incidir en la vulneració clara de drets fonamentals ja que es tracta dels únics expedients que hi ha hagut per posar clavar cartells durant dos anys al municipi i curiosament per cridar a la participació democràtica al Referèndum de l’1 d’octubre per part d’un ajuntament presidit per una alcaldessa clarament contrària a l’independentisme. Les proves aportades que indiquen que “hi ha hagut altres enganxades de cartells a la via pública” van ser reconegudes pels policies testimonis, que van dir que no actuaven perquè no hi havia hagut denúncies.

Una altra de les argumentacions de la defensa dels activistes és que les sancions, de 500 euros van adreçades a persones que vagin amb “l’ànim d’embrutar” mentre que els cartells de l’1-O tenia caràcter informatiu i de crida a la participació democràtica sense “ànim de malmetre res”. Cal destacar que va quedar provat que “l’expedient o informe administratiu” no va ser emès pels agents que van actuar, sinó a posteriori i signat pel cap de la policia local, però no pels agents actuants. També va quedar acreditat que els agents actuants no van presenciar l’enganxada de cartells per cap de la trentena de persones que van veure a la zona, de les quals van identificar als 10 que voluntàriament s’hi van prestar.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta