Demolició – Jaume Singla
D

1 de març de 2013

corrupcion.jpg La corrupció mata. Ho estem veient amb les desenes de persones que darrere la hipoteca han perdut l’habitatge i la vida. Ho veiem també amb les retallades sanitàries i ho veurem dintre d’uns anys quan la següent crisi agafi als nostres joves amb una educació deficient causada per les retallades en educació. La corrupció també mata l’esperit de Catalunya. El recent cas de Lloret de Mar on l’exalcalde i avui diputat és investigat, posa al descobert la perillositat de tot el que podria semblar lluita contra la corrupció, però que en realitat és la demolició de la societat civil catalana. M’explico. A partir del que es va donant a conèixer en el cas Lloret -i altres- a partir d’ara cap empresa que treballi, ni que sigui parcialment, per a l’administració pública o hi tingui relació, podrà finançar cap equip esportiu, no podrà subvencionar projectes culturals ni edició de llibres o butlletins socials. Si ho fa, els investigadors sempre els podran acusar de connivència amb l’ajuntament o amb l’alcalde. Si ningú no hi posa remei, em temo que els propers mesos els nostres equips esportius tindran encara més dificultats per a trobar l’esponsorització imprescindible. D’altra banda, tot i que a l’Anoia ens afecta menys perquè mai hem tingut una Caixa pròpia, l’Estat ha acabat amb l’obra social de les caixes i això afectarà a les entitats culturals i assistencials de Catalunya. No tinc tan clar que la presència de tants i tants nous agents d’inteŀligència a Catalunya, serveixi per fer neteja i per tant, ens prepari per un futur més net. Més aviat penso que és una maniobra de demolició de la societat civil catalana que, no ho oblidem, és l’ànima de Catalunya. Si realment hi hagués ganes de lluitar seriosament contra la corrupció, en Felix Millet i en Luis Bárcenas -per exemple- haurien de ser a la presó i no campant lliures pel carrer. I els imputats, com a mínim i mentre durés el procés, haurien d’estar ben lluny dels òrgans de poder. Per acabar amb la corrupció el que cal és transparència. Transparència per conèixer què fan amb els nostres impostos fins al darrer euro. Això inclou conèixer les despeses d’assumptes exteriors, la casa reial, defensa, sous d’expresidents, exministres o consellers i del que costa mantenir el Senat. Transparència és també conèixer que ens costa a tots els catalans el manteniment de les desenes de seus a tot el món del l’Instituto Cervantes o saber què li costa a La Caixa el manteniment del Museu del Prado… a Madrid. Els partits catalans haurien de fer neteja i donar exemple d’honestedat. Em temo que els casos de corrupció que s’estan investigant a Catalunya són únicament per seguir la consigna de l’expresident Aznar: “Antes que se rompa España, se romperá Cataluña”. Cal dir que van per bon camí. Jaume Singla

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta