Del tot inexcusable, “Sinestèsia” o les percepcions sinestèsiques de l’acreditat fotògraf Roger Velázquez

544

Carmel·la Planell

 

Artèria, Galeria i llibreria d’Art, ens ha participat recentment de l’acte de presentació del llibre “Sinestèsia”, així com de l’exposició fotogràfica del mateix nom, del fotògraf igualadí Roger Velázquez; que romandrà fins el 18 de maig .

La mostra que, de fet, recull de forma selectiva algunes de les fotografies del llibre, situa de manera preferent i concisa a qualsevol espectador davant del veritable contingut d’aquesta publicació. És a dir, si bé, en el seu conjunt i per part de l’autor, l’obra és el producte de l’exploració diària i continuada de la vida quotidiana així com dels aprenentatges que d’ella n’ha obtingut; per a aquesta ocasió, les fotografies que a l’obra apareixen posen en valor aquelles apreciacions i seqüències que més han perseguit i segrestat la mirada del nostre fotògraf. Es tracta, doncs, d’una exhaustiva presentació d’imatges, presentades sota un rigorós domini del blanc i negre, en què un joc acurat i molt ben contrastat de llums i ombres sembla dansar per les cavitats d’un suggeridor imaginari per al qual han de ser els nostres sentits els encarregats d’apropar-nos envers un sorprenent univers de tactes, d’aromes i la pròpia calidesa de cada imatge, en un acte de sinestèsia on es posen al descobert els propis impulsos de l’ànima.

Seqüències congelades -per a una parada del temps- exalten estats d’assossec, d’efervescència, d’intranquil·litat o de monotonia i si no d’ocultacions que es comparteixen en una magnífica associació d’elements; en aquest cas, i majoritàriament, unes mateixes parts del cos que evoquen una bella poesia de la complaença i del lament en la qual es desprèn una anhelada i melòdica linealitat argumental. En suma, aquesta espècie de deliri sinestèsic, de Velázquez, ens convida a acompanyar-nos i recrear-nos de l’extraordinària aliança dels sentits que és la sinestèsia: aquella involuntària correspondència entre gradacions de color, tons de sons i intensitats dels sabors i els colors. Al capdavall, en paraules de Roger Velázquez, “que la sinestèsia mai no ens abandoni”!