Decidim retreu al govern igualadí la “passivitat” en polítiques d’habitatge social
D

20 de febrer de 2018

Decidim Igualada reivindica l’habitatge com un dret social i retreu al govern de Convergència la seva indiferència sobre aquest tema a nivell local. La plataforma de confluència ciutadana recorda a l’alcalde Marc Castells que “els alts preus del lloguer no són un problema particular d’uns quants ciutadans”, i que “pot fer moltes coses al respecte: incrementar el parc d’habitatge social públic amb preus de lloguer més justos i accessibles; desenvolupar un sistema més ampli d’ajuts; fomentar acords amb fundacions i cooperatives especialitzades; o posar límit a la desocupació de pisos i cases privades o d’entitats bancàries”.

Decidim Igualada va abordar el tema amb la xerrada debat “L’habitatge, un dret com una casa” el divendres 16 de febrer, amb la participació de dues especialistes, Carme Trilla, economista i presidenta de la fundació Hàbitat3, i Helena Trias, arquitecta i tècnica de comunicació de la cooperativa Sostre Cívic.

Carme Trilla va afirmar que l’habitatge “és un dret que està reconegut a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia, que no podem garantir amb l’administració pública perquè no s’ha après mai que és un pilar de la societat del benestar, com la sanitat i l’educació”. “No s’aborda, no s’integra igual”, va lamentar.

Foto: @DecidimIgualada

L’economista va avisar que les xifres són alarmants i que no s’està fent visible la punta de l’iceberg que són els desnonaments del lloguer. Trilla va insistir que el problema de l’habitatge és greu i que serà molt més greu encara sinó s’aborda amb polítiques socials de forma immediata, duradora en el temps i amb un marc legal específic com s’està fent a Europa, per a què no depengui de la voluntat de ningú. Sobretot en un país en què, va constatar, predomina la mentalitat de la propietat i falta consciència social sobre el tema.

Carme Trilla va donar dades amb Espanya i Catalunya a la cua d’Europa. La mitjana europea d’habitatge social és de 65/70 habitatges per cada 1.000 habitants. A Espanya i Catalunya no arribem als 10. Per altra banda, la mitjana europea d’ajuts per pagar el lloguer és del 0,6 del PIB, molt per sobre de la mitjana a Espanya que arriba ni al 0,1, i de Catalunya, encara pitjor, que està en el 0,023.

La presidenta d’Hàbitat3 va constatar que tenim un gran dèficit d’habitatge social, i que tampoc no tenim un sistema d’ajuts per contrarestar-ho. Trilla va confirmar que“l’habitatge s’ha deixat en mans de l’oferta i la demanda, en el posicionament més liberal, però el mercat no ens pot resoldre el problema”.

El sobreesforç de molts ciutadans i famílies per pagar un lloguer que està molt per sobre del seu nivell de vida també està calculat per Europa, que considera aquesta situació com un símptoma de risc social. En aquest índex, Espanya i Catalunya estan molt per sobre de la mitjana europea, amb un 47% per sobre del 25% de llogaters/es.

Ara que s’està elaborant el nou Pla Territorial, Trilla, té confiança però que la pressió social aconsegueixi que s’inclogui el marc normatiu necessari per a establir uns estàndards mínims d’habitatge social com es fa a França, per exemple. El finançament llavors hi haurà de ser.

Per la seva banda, la cooperativa Sostre Cívic proposa un model d’accés a l’habitatge alternatiu, com és l’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús. No soluciona el problema, però obre una via d’actuació enfront aquest. Es basa en la mateixa idea que l’habitatge és un bé i un dret amb un model de llarga trajectòria ja en altres països d’Europa.

Helena Trias va explicar la fórmula, basada en una propietat col·lectiva, amb contracte de dret d’ús, ni de compra ni de lloguer, amb estabilitat al llarg del temps, ja que la cooperativa sempre es manté, i de gestió col·lectiva.

Per a aconseguir-ho Sostre Cívic té com a objectiu captar patrimoni amb la col·laboració de l’administració pública i buscant acords amb la propietat privada i entitats bancàries per reformar habitatges buits.

Ara mateix la cooperativa està treballant en projectes amb els ajuntaments de Barcelona i Sant Cugat del Vallès, entre altres.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta