De Ticino a Vilanova del Camí, per Francesc Ricart

0

ERC-Oriol-Junqueras.jpg En tenim, de dèficits, per afrontar el procés cap a la Independència. I no em refereixo a les adversitats o enemics, que en tenim i de grans dimensions. Penso en dos dèficits: la internacionalització de la causa catalana i l’absència de catalanisme en les zones metropolitanes. Pel que fa a la presència de la nostra causa al món, o sigui als mitjans internacionals, és encara insuficient i hi ha molt camí per recórrer tot i la feina d’entitats com el Col·lectiu Emma, el Col·lectiu Wilson, Help Catalonia, o la tasca de les “maleïdes ambaixades”… Els nostres adversaris saben com és d’important aquest camp, d’aquí la fal·lera del govern espanyol per centralitzar l’acció internacional al món sota les ambaixades espanyoles o com gosen passar-nos la mà per la cara sense gaire vergonya quan en tenen ocasió: sense Espanya no sou ningú en el món, diuen; vosaltres no pinteu res enlloc, la premsa estrangera us ignora… Coses semblants li va retreure fa un parell de setmanes Lluís Bassets, director adjunt d’El País a Oriol Junqueras en el programa L’oracle de Xavier Grasset a Catalunya Ràdio, per cert amb la participació del diplomàtic i escriptor Carles Casajoana. Bassets, amb sornegueria, va apuntar la presència escassa o nul·la als mitjans del món de la Resolució sobre la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament català; fins i tot va fer burla esmentant el Corriere del Ticino, un suposat mitjà de tercera divisió capaç de recollir-la. Junqueras, -amb referència a la Valle del Ticino inclosa- se’l va espolsar de manera brillant i contundent, i de passada va carregar contra la “política d’austeritat” de les ambaixades exteriors, aprofitant la presència del diplomàtic. És significatiu com el responsable d’un mitjà no amic se’n fot de les febleses del sobiranisme i en vol fer sang, en una demostració de per on aniran els trets en aquesta cursa (i no parlo del tret de sortida). De Ticino a Vilanova del Camí, on el president de la Unió Cultural Extremenya-Anoia, el senyor Paco Nevado feia saber al mateix Junqueras que: això de la independència no ens apassiona ni poc ni gaire, i que per començar ens hauran d’explicar com es podrà mantenir Catalunya a la UE i com s’asseguraran les pensions. Fantàstic! L’associació extremenya demana explicacions de les pensions! Que vol dir que no n’han sentit a parlar aquestes mesos, que en van plens els mitjans nostrats i s’han fet dotzenes d’actes, conferències…? No, no; la resposta és que no n’han sentit a dir res, aquesta és la realitat; que aquest personal i molts nuclis de les zones metropolitanes no han bufat cullera en aquest negoci i no ho han fet perquè no és el seu negoci i els mitjans “nostrats” no són els seus i tenen canals de TV absolutament pecaminosos, etc. I, per resumir-ho, viuen “en espanyol”, com ho certifica Jaume Singla a la “contra” de La Veu de divendres quan, de manera eloqüent, en la conversa amb Nevado diu que “Hi està tant a gust (Nevado a La Masuca) que, fins i tot quan li demanen, parla en català, cosa que amb mi no ha fet gairebé mai” (és pectacular!). Aquesta és la perspectiva: hem de navegar entre els paràmetres del Corriere del Ticino d’arreu del món i els de les Vilanoves del Camí, de casa. Catalunya ha d’intensificar la internacionalització de “la causa catalana” per tal que en acostar-se “el dia que el vaixell vindrà” el món sencer conegui Catalunya i els catalans, una feina que s’haurà de continuar i intensificar des de les instàncies més idònies. Altrament, a Vilanova, a Montbui i als barris metropolitans, hem de ser nosaltres els qui haurem de trescar de valent perquè els nostres conciutadans facin passes mentals en la direcció nacional adequada. Francesc Ricart