De l’històric “Museu de la Pell d’Igualada” al “Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia”, aparador del patrimoni cultural de la ciutat i de la comarca

129

Carmel·la Planell

 

A propòsit del Dia Internacional dels Museus que se celebra, cada any, el 18 de maig; atès que per a aquest 2019 el reclam ha estat: “Els museus com a eixos culturals: El futur de la tradició”; més enllà de conscienciar a ningú sobre el paper dels museus en el desenvolupament cultural de la societat, val la pena de posar en valor els orígens i la història del que és avui el “Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia”, el popularment anomenat –encara- Museu de la Pell.

L’origen del Museu de la Pell es remunta a un llunyà 1947, any en què el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI) va considerar necessària la creació d’un Museu de la ciutat, al tercer pis de l’edifici de les Escoles Garcia Fossas. Aquella instal·lació va ser inaugurada, el 1949, com a “Museu de la Ciutat”, tot i que diversos acords van estimar d’interès especial habilitar-hi una secció, expressament, dedicada a la pell, com mostra de la importància de la pell per a la història de la ciutat. Efectivament, de forma institucional, el primer Museu de la Pell va ser inaugurat el 13 de juny de 1954, aconseguint guanyar en qüestió de temps un interès excepcional per bé què era l’únic a l’Estat espanyol. Les seves dependències es distribuïen en cinc seccions: la pell i la seva-procedència, l’adob de la pell, les eines i les màquines antigues, les aplicacions de la pell i el fons documentat.

Posteriorment, el 1960, es va creure imprescindible la constitució d’una associació d’“Amics del Museu de la Pell” que reunís a empresaris adobers, firmes comercials, seus bancàries i particulars; un col·lectiu que afavoriria el bon manteniment i la bona projecció del museu, durant uns anys, fins al 1982, conjuntament amb la tutela del CECI i regit per un patronat d’Industrials de les adoberies.

El 1982, i a partir d’una acció de reorganització cultural de la ciutat, el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada va impulsar un pacte entre la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Igualada, de manera que se signés un conveni per a la creació d’un futur Museu Comarcal de l’Anoia, en tant que fundació publica municipal integrada dins de la Xarxa de Museus Comarcals, i vinculada al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Tan bon punt com el Museu de la Pell va passar a dependre del Museu Comarcal de l’Anoia va trobar un adequat emplaçament a l’antiga fàbrica tèxtil de “Cal Boyer “, un edifici de finals del segle XIX. Aquest nou museu totalment adaptat i condicionat a les exigències de la modernitat va ser inaugurat el 1995 i suport econòmicament per l’Ajuntament d’Igualada i la Generalitat de Catalunya.

Paral·lelament, pels mateixos anys, per part de l’Ajuntament d’Igualada, de la Generalitat de Catalunya i del Gremi de Blanquers es va procedir a restaurar i equipar per a funcions museogràfiques les dependències de l’antiga adoberia de “Cal Granotes”, també del segle XIX. Aquesta adoberia apuntava a ser el complement perfecte per a qualsevol visita al Museu de la Pell; sobretot, des del vessant d’oferir un recorregut costumista de l’ofici de blanquer i tot els processos de la pell.

Tot això fa que, a Igualada, l’adob de la pell a més de ser un gran capítol de la història dels seus oficis –amb documents des del 1340, quan ja hi havia activitat dins del vell recinte emmurallat- va convertir-se ben aviat en un motor de la seva economia, i més encara quan les adoberies van instal·lar-se al Barri del Rec.

Actualment, el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, s’ha consolidat com a un veritable referent de la indústria igualadina, endemés de ser l’aparador del patrimoni cultural de la ciutat i de la comarca, a través de múltiples iniciatives de dinamització, recerca i divulgació, que es duen a terme gràcies al treball eficient d’un gran equip: Rosa M. Junyent (restauradora); Sol Sànchez i Héctor Reina (dinamitzadora cultural i tècnic de difusió); Montse Garcia (administrativa); auxiliars de museu: Josep A. Fraga, Carme Mas, Pep Soler, Jordi Claramunt i Ernestina Morer; i Glòria Escala (directora).