El filòsof escocès David Hume (1711-1776) va viure una època en que la seva terra s’havia integrat a Anglaterra formant el Regne Unit de la Gran Bretanya a partir de l’Acta d’Unió de 1707. La Il·lustració anglesa va ser un fenomen que va unificar culturalment les dues nacions britàniques ja que el gaèlic va anar retrocedint i l’scot va quedar com un dialecte de l’anglès, tot i que després poetes com Robert Burns el van reivindicar en les seves composicions durant el Romanticisme. Hume volia ser un gran filòsof, però el reconeixement, la fama i la riquesa en vida li van provenir de la seva Història d’Anglaterra. Que és gairebé tant com imaginar que l’igualadí Jaume Caresmar, contemporani seu, hagués escrit una Historia de Castilla després del conegut Decret de Nova Planta.
Tot i ser catòlic la seva filosofia empirista, basada en l’experiència dels sentits per sobre les grans idees del seu temps (el cartesianisme que defensava una ànima immortal i un Déu infinit), li va barrar el pas a les càtedres universitàries. Fill rebel, va estudiar Dret a desgrat i l’abandonà enfrontant-se als desigs paterns. Sembla que va deixar una jove embarassada i va marxar un temps a França per aquests motiu, lloc on entrà en contacte amb els enciclopedistes. No ens costa gaire d’imaginar-lo com un hooligan refinat per la posició social. Per Hume, la filosofia no sap res amb certesa i el seu escepticisme el va dur a afirmar que no podem estar segurs ni que el Sol surti l’endemà; ja que tot esdeveniment només és del tot comprovat si pot ser percebut pels sentits. La resta, fins i tot les relacions de causa-efecte o l’aparent existència d’un jo, només són especulacions.
En ètica, però, va ser un avançat al seu temps ja que podem dir que la seva aportació sobre els sentiments d’humanitat com a fonament de la moral, basada en criteris d’utilitat va obrir la porta a tot el pensament utilitarista que és el que s’ha acabat imposant a tot el món. La psicologia començava a fer els seus primers passos amb un home que per altra banda semblava reduir el jo a una espècie de fantasma creat per l’hàbit de cosir records i experiències. Encara faltava molt per William James i el seu pragmatisme. Hume està enterrat a Edimburg i la seva tomba és un lloc turístic per als qui coneixen aquest home de temperament solitari i pintoresca guisa.
Bernat Roca, professor de Filosofia i Història
