La Coral Mixta d’Igualada interpreta el Rèquiem de Charles Gounod en el concert de Setmana Santa

122

Dissabte al vespre va tenir lloc el concert de cor i orquestra amb música de Setmana Santa que, un any més, organitzava la Coral Mixta d’Igualada. L’obra escollida per a aquest any, el Rèquiem de Charles Gounod, va resultar una sorpresa agradable per al públic perquè tot i ser poc coneguda, té moments de gran bellesa. El director, Alfred Cañamero, va saber cohesionar el conjunt d’orquestra, cor i solistes i el resultat va ser una interpretació amb contrastos expressius que reflectien bé la diversitat d’actituds que reclama el text de l’obra. L’Orquestra de Cambra Terrassa 48 va sonar molt bé. El cor, format per 80 cantaires de la Coral Mixta d’Igualada i de la Coral Canigó de Vic, tenia un so força homogeni i estava molt atent a les indicacions del director. El quartet solista va fer una feina excel·lent, tot i que les seves intervencions eren breus. Com que el programa incloïa una obra per a soprano i orquestra de César Frank, la soprano Ulrike Haller va tenir més oportunitats de lluir-se i ho va fer. El nombrós públic va sortir molt satisfet del concert i, en general, el va trobar massa curt.

Al concert hi va assistir a un grup de persones de l’associació igualadina “Dones de les tardes dels dimecres” convidades en el marc del programa “Et portem al cor”. Aquest programa, inspirat pels valors que aporta la música en general i la música coral en particular tant als que la practiquen com als que l’escolten, és un espai per mostrar com la unió de persones en el cant pot crear una perfecta harmonia, just el que el nostre temps necessita. La paraula “cor” és una paraula polisèmica, amb diferents significats: el cor, allò que ens mou, ens impulsa, el centre del nostre amor per algú o alguna cosa; el cor, grup de persones que canten; i el cor, espai físic d’una església o d’un auditori. “Et portem al cor” comença així una trajectòria que vol portar principalment dues línies d’actuació: d’una banda, crear l’espai necessari –no només físic- als concerts per donar cabuda a certs col·lectius; i de l’altra, utilitzar el marc que ofereixen els concerts per revertir econòmicament una part dels beneficis en un determinat col·lectiu o organització social, amb el públic assistent col·laborant en la compra de les entrades per a aquests col·lectius.