Contra la crisi, cultura

1

llibres.jpg És curiós adonar-se que totes les mesures teixides per l’actual govern central “donen una puntada de peu” a qualsevol llibre de teoria econòmica existent. Més que curiós, irònic. Fins i tot, es podrien fer juguesques sobre quan trigaran a aplicar una altra mesura impopular que ens ensorri més en la misèria. Però dins del gran rang de mesures que hi ha per escollir, a mi m’agradaria centrar-me en una de molt concreta. A tots ens han escurat la butxaca amb la pujada de l’IVA. Però dins d’aquesta pujada hi ha un element que, parlant clar i català, toca bastant la pera: La pujada de l’IVA cultural. Espanya té, actualment, l’IVA cultural més elevat de la zona Euro (pujant d’un 8 a un 21%), mentre que les grans potències com França o Alemanya, mantenen un IVA cultural clarament inferior (5,5% i 7%, respectivament). Però evidentment, comparar la situació econòmica espanyola amb l’alemanya o la francesa és d’un grau d’optimisme un xic càustic. Així que traslladem-nos cap a la perifèria sud. Itàlia, Portugal i Grècia, països amb qui compartim penes i mals. Aquests obliguen a pagar únicament un 10% i un 13% d’impost per qualsevol compra de material cultural, xifres també clarament inferiors a les nostres. Bé, si a més d’això, afegim el baix nivell adquisitiu i l’alt índex d’atur amb què convivim, trobem un fantàstic escenari on la degeneració cultural en serà protagonista. D’aquesta manera, no és estrany que es venguin pastanagues amb entrades de cinema incloses, o bolígrafs a 20 euros amb discos de vinil de regal. Però el més irònic del cas és que el sector de la cultura (cinema, teatre, exposicions d’art, espectacles musicals, concerts, venta de CD’s, vinils, etc) ha calculat una mitjana entre un 15 i un 20% de pèrdues des del primer de setembre. Cosa que implica, a més, una recaptació estatal un 30% inferior que en el mateix període de l’any anterior. I a on van aquests calers? Bàsicament a altres països com Estats Units, a qui estem endeutant la nostra cultura dia rere dia. Però encara no està tot dit. Com xifrem les pèrdues socials que provoca aquesta mesura? Hem d’inocular als més petits que la cultura és un bé de luxe, només disponible als més rics? Siguem coherents i deixem d’alimentar l’economia submergida i la pirateria amb més i més mesures contraproduents. Polítics, un país sense cultura perd la personalitat, i el que és pitjor, la pròpia essència que ens fa humans. Penseu-hi!. Carles Camps