Comença la ronda de converses, i agafa força un acord de Junts amb Esquerra almenys per a la investidura de Castells

250

La força guanyadora de les eleccions, Junts per Igualada, ha perdut la majoria absoluta. Això significa que Marc Castells necessita 11 vots per a ser proclamat Alcalde el proper 15 de juny, i només en té 9. N’hi manquen 2. Conseqüentment, ha hagut d’obrir una roda de converses amb altres partits per explorar possibilitats d’acord.

L’alcalde en funcions voldria que la capital de l’Anoia tingués un govern inequívocament independentista. “Hauria de ser així”, ha explicat a La Veu. “Portem des del 2011 fent governs independentistes a la ciutat, i aquesta és una lògica que hauria de continuar, tenint en compte tot el que ha passat en aquest país, i tot el què ha de passar. No s’entendria d’una altra manera”. Castells creu que “hi ha diverses fórmules per continuar aquesta línia i que són possibles”, sense explicar quines.

Tot i la claríssima voluntat d’un acord amb Esquerra, Castells ha iniciat “per cortesia i obligació de la força més votada” una ronda de contactes amb les forces polítiques, “i estem explorant diverses possibilitats, des de governs de coalició, que creiem que és el que la ciutat requereix, perquè es necessiten governs forts per poder tirar endavant els projectes de ciutat. Tampoc descartem governar en solitari, sinó hi hagués cap acord, fent acords puntuals”.

A l’actual alcalde en funcions no li agrada gens que hi hagi la possibilitat d’una entesa en la que ell no sigui l’alcalde. “No és el que han volgut la majoria dels igualadins. Les eleccions les ha guanyades un partit, i això normalment a la ciutat sempre s’ha respectat. Els ciutadans no entendrien un canvi quan hi ha una força que ha guanyat clarament i ha mantingut el percentatge de vots. Un coalició de partits perdedors algú podria considerar-ho un frau democràtic. S’ha de preservar el què vol la majoria”.

Inici de contactes
Ja s’han començat els primers contactes. D’inici, sembla que Castells ha ofert un acord a ERC per garantir, almenys, la seva proclamació com alcalde el proper 15 de juny, en el ple d’investidura.

Després quedarà un mes de temps per a poder elaborar el cartipàs i la distribució de regidories, i veure si finalment els republicans repeteixen un acord de govern com el què ja van tenir el 2011. La diferència, però és clara: llavors Castells tenia 10 regidors, i Esquerra només dos. Ara la cosa queda entre 9 i 5. Les condicions seran significativament diferents, i més favorables als republicans, que fins i tot podrien reclamar un temps d’Alcaldia.

També és possible que Junts per Igualada governi en solitari, obligada a buscar pactes amb ERC, especialment si tenim en compte que la formació republicana té més poder institucional, probablement també a la Diputació, on comptarà amb el Diputat Provincial, que podria ser el mateix Enric Conill… El PDeCAT ja no té tan pes com abans, i Castells ho sap. Aquest serà un factor que pesarà molt.

D’altra banda, l’aritmètica també fa possible altres fórmules, que passarien per convertir Enric Conill en el primer alcalde republicà d’Igualada des dels temps de la II República. Això només pot passar amb el suport dels vots de Poble Actiu i… d’Igualada Som-hi. Onze vots justos.

Aquesta opció, però, no té massa simpatia a les files socialistes, que pesen, i bastant, a la formació de Jordi Cuadras. “És l’obligació del partit que ha guanyat les eleccions obrir converses, i en això estem. No hi ha res més”, ha dit el candidat. Si bé la reedició d’un pacte tripartit com el de 1992 podria tenir sentit en anys anteriors, la situació actual del país ho fa molt complicat. A més, Cuadras pensava convertir-se en una alternativa sòlida de govern a Igualada de cara a les eleccions del 2023… Però no comptava que Conill l’avançaria amb tanta rapidesa i distància per l’esquerra. Sigui com sigui, s’auguren quatre anys de mandat molt interessants a l’Ajuntament. Per fi, política.