Cinemes d’Igualada i l’Anoia (part 6): Ateneu Igualadí i Círculo Mercantil
C

20 de juliol de 2020

Ramon Robert

ATENEU IGUALADÍ
L’Ateneu Igualadí de la classe obrera va ser fundat l’any 1863. El primer local social estava situat al carrer de Sant Magí. Només un any després, a causa del continuat increment de socis, el local es va traslladar al carrer del Vidre, on foren creades noves seccions de caire social i cultural. El mes de juliol de 1873, les tropes carlines entraven a Igualada, incendiant l’edifici de l’Ateneu, que va quedar destruït. Acabades les guerres carlines, fent esforços i sacrificis, els ateneistes aconseguiren adquirir uns terrenys al carrer de Sant Pau, on es construiria l’actual edifici de l’Ateneu, que va ser inaugurat a l’agost de 1878. Les escoles s’obriren el mes de setembre, i el teatre dos mesos després. A l’any 1900, a causa d’un incendi, el teatre va haver-se de reconstruir.

L’Ateneu Igualadí va començar a projectar pel·lícules a l’any 1902. A les primeries, les projeccions es feien en una de les dependències de l’entitat, allò que en deien el saló-teatre, i més endavant dins el teatre mateix, que té un aforament aproximat de 500 localitats. Al llarg dels anys, les projeccions de cinema es van alternar amb les representacions teatrals, amb presencies escèniques d’artistes amb tanta anomenada com Margarida Xirgu i el gran poeta Federico Garcia Lorca, representant a Igualada l’obra Yerma, el mes de novembre de 1935. Més endavant, el 20 de juny de 1946, va venir a l’Ateneu la que havia estat diva cinematogràfica i que fou la més gran de les actrius italianes del seu temps, Francesca Bertini, que hi representà l’obra Margarita Gautier. Curiosament, la Bertini havia interpretat abans aquell personatge en la pel·lícula La dama de las camélias (1915).

Aquells primers temps, les sessions foren de cinema mut, però es feien acompanyades per pianistes o per formacions musicals de cinc o sis professors de la ciutat. Un dels músics més habituals era el mestre Joan Borgunyó, i a cap a finals dels anys 20, el mestre Joan Just, que seria nombrat director del Conservatori de l’Ateneu. A partir de l’any 1931 comença a fer-se habitual la projecció de pel·lícules sonores, i per tant ja no calen músics acompanyants. En acabar la Guerra Civil, les noves autoritats franquistes confisquen l’entitat, i l’Ateneu es passa a dir-se Centro Nacional. Als anys 50, tant les projeccions de l’Ateneu com les del cinema Mundial eren responsabilitat del senyor Antonio Guiteras, al qui deien el Gitano. Més endavant, les projeccions de l’Ateneu serien gestionades per la Compañia Regional de Espectáculos, que hi programava sessions de dues pel·lícules, habitualment complementades per l’informatiu propagandístic del règim, el No-Do. Al passatge de l’Ateneu, al local on ara es despatxen les entrades pel teatre, durant molts anys hi va haver una castanyera, que venia pega-dolces, regalèssia i caramels.

El teatre i l’entitat sencera no recuperarien la seva autonomia i el seu nom original fins el 1977, en període de transició política cap a la democràcia. A partir de l’any 1980, el teatre serà la seu del Cineclub Ateneu, que enguany ha celebrat el seu 40è aniversari, i durant molt de temps va acollir les periòdiques sessions cinematogràfiques de Rialles. Però s’hi deixarien de fer projeccions a l’inaugurar-se, l’any 2018 l’Ateneu Cinema a una de les plantes de l’entitat. Al teatre, avui en dia de gestió municipal, la darrera projecció amb cinema analògic va fer-se el 2007, projectant-se llavors el clàssic de 1952 Cantando bajo la lluvia. També va ser la darrera sessió del senyor Valero Badia, el darrer dels projeccionistes igualadins.

CIRCULO MERCANTIL
Situat dins d’una gran finca en el centre d’Igualada, l’edifici del Círculo Mercantil, Industrial y Agrícola, es va inaugurar el dia de la Festa Major de l’any 1899. Promogut per l’acabalada família igualadina Godó, l’edifici té elements de caràcter modernista. Entre 1918 i 1920, el president de l’entitat fou Joan Godó Llucià, que també seria dues vegades alcalde de la ciutat i propietari de La Igualadina Cotonera. Durant la Guerra Civil Espanyola, l’entitat va ser ocupada pels sindicats de la CNT-AIT i de la Federació Anarquista Ibèrica, la FAI.

Les primeres projeccions de cinema, tant al saló-cafè com als jardins de l’entitat, s’hi van fer a partir de l’estiu de1905, comptant amb una màquina de projectar de la casa Pathè-Frères. Més endavant, les projeccions es farien en el teatre. Durant el període de cinema mut, el Círculo Mercantil disposava de distints pianistes per acompanyar les projeccions, un d’ells el mestre Il·luminat Saperas, que també hi participava amb el nom de Conjunt del Maestro Saperas, on hi tocava el violoncel el mestre Antoni Muset.

En aquella època, les màquines de projecció anaven amb carbons, i els rotlles de pel·lícula eren de cel·luloide, materials molt inflamables que havien donat més d’un ensurt als projeccionistes. Ja en temps molt avançat de postguerra i durant anys, la programació fou gestionada per la Compañia Regional de Espectáculos, deixant-se de fer cinema a mitjan anys 70. Més endavant, als anys 80, el teatre va acollir les projeccions del Certamen Internacional de Cinema Amateur. Durant un període de gairebé dues dècades, les programacions musicals (el Duo Dinámico, al 1968, per exemple) i teatrals foren gestionades pel senyor Mario Tomàs, que llavors va portar a Igualada els actors i les companyies (Dagoll Dagom, Lola Herrera, Mari Carrillo…) més importants de Catalunya i de tot l’estat espanyol. Entre els anys 1960 i 1966 va allotjar algunes activitats del Grup Lacetània, agrupació cultural igualadina que organitzava exposicions, cursos de llengües, conferències i concerts musicals. En cessar les activitats escèniques gestionades pel senyor Tomàs, el Teatre Cercle Mercantil va restar tancat durant molt de temps, però en els darrers anys fou reconvertit com a discoteca i local de concerts, La Sala.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta