El nombre d’assalariats a l’Anoia va creixent de forma regular en els últims mesos, de forma molt lenta però estable. La xifra d’autònoms es manté molt similar a l’inici de la crisi econòmica, i els nous contractes que es fan són, en la immensa majoria, d’obra o servei, de caràcter temporal. Una altra dada d’interès és que ha disminuït de forma molt important el nombre de persones que cobren la prestació “normal” de l’atur, però, tot i que també està baixant, encara hi ha molta més gent cobrant el subsidi de 486 euros mensuals. Aquestes són algunes de les dades que es poden extreure de l’anàlisi que ha fet La Veu sobre l’estat de les contractacions, la població activa i els ingressos per prestacions dels que no tenen feina, amb dades del passat mes de gener de 2016.
23.178 assalariats i 7.876 autònoms
A l’Anoia, avui hi ha 23.178 persones que tenen una nòmina, i 7.876 autònoms. En total, 31.054 anoiencs treballant en condicions “normals”. Un cop d’ull als quadres i als panells ens permet veure com el nombre d’assalariats en el sector dels Serveis s’ha mantingut més o menys estable des d’abans de la crisi, i on hi ha hagut una baixada més que notable ha estat en la Indústria, perdent quasi 4.500 llocs de treball en aquest sector econòmic. La construcció ha perdut la meitat dels afiliats, però ara està augmentant de forma molt residual. Hi ha uns 25 treballadors de la construcció més que a l’any 2012, en plena crisi. En qualsevol cas, sumant tots els sectors, estem en uns 5.500 llocs de treball menys que abans de començar la crisi. Pel que fa als autònoms, les xifres experimenten alts i baixos de poca importància, a l’entorn de les vuit mil persones, ja des d’abans de l’inici de la crisi, que tenen negoci propi.
22.333 persones que no treballen, tenint l’edat
La població activa de l’Anoia -ciutadans amb edat de treballar- és de 53.387 persones. Una simple resta amb els que sí que ho estant fent (31.054) ens dóna que 22.333 anoiencs no treballen, o bé perquè no volen, o no poden fer-ho per estar a l’atur. El passat mes de gener, eren a l’atur a l’Anoia 9.877 persones, una xifra que tendeix a anar baixant paulatinament en els darrers mesos. Això significa un 18,5% de taxa d’atur. Si restem tots aquests aturats dels 22.333 als que fèiem referència abans, ens dóna que 12.456 persones a la comarca no treballen i no estan ni apuntades al Servei d’Ocupació de Catalunya (l’antic Inem). O bé són estudiants d’estudis no obligatoris, o bé són persones que no treballen perquè no volen, o bé… ja han sortit del sistema de l’atur. Es tracta d’una xifra realment important, en una comarca que supera per poc els cent mil habitants.
5.068 persones cobrant prestacions d’atur
Avui, a l’Anoia, hi ha 5.068 persones cobrant alguna prestació de l’atur. Si bé el normal seria que la majoria d’aquestes persones cobressin l’atur “normal”, en funció del temps treballat, no és així. N’hi ha més, força més, que cobren el “subsidi”, és a dir, el màxim de 486 euros que lliura l’Estat a qui se li ha acabat l’atur. Hi ha 2.482 anoiencs en aquest drama, per 1.972 que continuen cobrant l’atur “normal”. Cal tenir en compte que, quan va iniciar-se la crisi, l’any 2009, hi havia més de cinc mil persones cobrant la prestació habitual. Que hi hagi menys gent així també significa que, probablement, ja s’ha tocat el fons del pou.
A l’avantsala del desastre, hi ha la Renda Mínima d’Inserció (RMI o RIE), amb 426 euros d’ajuda per casos més extrems -563 a l’Anoia-, i, en últim terme, el Programa d’activació per a l’ocupació (PAO o PAE), en vigor des del 2014, que, de moment, afecta a 51 persones a l’Anoia.
Assalariats: 23.178
Autònoms: + 7.876
Treballen: 31.054
En edat de treballar: 53.387
Diferència: -22.333
Aturats: 9.877
Diferència: 12.456
L’economia submergida, clau per evitar el desastre?
Si hi ha 9.877 persones a l’atur, i 5.068 cobren alguna prestació, això significa que hi ha 4.809 anoiencs que no reben ni un euro. On són? Què fan? De què viuen? Tot i que ningú vol donar la cara, és evident que hi ha una quantitat de persones -podria ser important- que viu de l’economia submergida, o bé de forma regular i estable, o bé fent “treballets” que, a vegades, se sumen a les prestacions i subsidis, o són simplement la única via d’ingressos. Els professionals dels Serveis Socials dels municipis coneixen molt bé la majoria de casos, però és un secret a veus que aquest tipus de “treballs” il.legals, units a les ajudes en moltes ocasions dels avis de la família, estant esdevenint clau per a evitar un desastre en una comarca molt castigada per la manca de feina i amb municipis, com Montbui o Vilanova, que lideren la desocupació a Catalunya.
