Centenars de persones acomiaden Marina Rosillo a l’església de Vilanova

341

Vilanova del Camí va acomiadar aquest dimarts al migdia la jove vilanovina Marina Rosillo Garcia. L’església de Sant Hilari va quedar petita per acollir el funeral i més d’un centenar de persones s’ubicaven al carrer Major, davant l’església.

Molts joves, amics, companys i professors tant de l’Institut Pla de les Moreres on havia estudiat la Marina com de l’escola Gaspar Camps, on estudiava actualment, també han compartit amb gran dolor aquesta sobtada pèrdua.

Precisament els joves han estat una part important a la cerimònia, que ha estat molt emotiva i que ha comptat amb l’acompanyament musical de Sheila Grados, Puri Capitán i Marta Olivé que han interpretat un seguit de peces escollides especialment per la família. Han iniciat la cerimònia amb Nella Fantasia d’Ennio Morricone, i després han fet l’Hallelujah amb versió d’Alexandra Burke, la cançó preferida de la Marina i han tancat amb “Just the way you are” de Bruno Mars, un dels seus intèrprets preferits.

Moments especialment emotius s’han viscut a l’hora de les lectures. Una companya del Club Budokan Vilanova ha llegit un text molt emotiu tot recordant qui era i com era la Marina: “És injust que el món se la perdi a ella i que ella es perdi el món” deia el text, que acabava dient “la seva essència mai deixarà de viure dins nostre”. Ha estat un dels moments en què els aplaudiments han trencat el silenci absolut que s’ha fet durant tota la cerimònia.

Tot seguit, les seves amigues íntimes han llegit un altre text, fent referència a la seva vitalitat i la seva actitud oberta i divertida que s’encomanava a tothom que la coneixia i l’església ha tornat a omplir-se d’aplaudiments.

La família ha demanat expressament que, en el seu nom, fem arribar un agraïment a tot el poble de Vilanova del Camí que des de diumenge no ha parat de fer-los arribar les seves mostres de suport.

Les mostres de condol que s’han rebut, a través sobretot de les xarxes socials, i que encara avui continuen arribant són moltíssimes: partits polítics, entitats, amics i companys, veïns i forans… que comparteixen així aquest sentiment de tristesa profunda.