Cent diputats

0

Parlament-gran.jpg Catalunya té, en aquest moment, molts problemes econòmics, socials, polítics i estructurals, però té entre mans un projecte nacional que és el més important que ha tingut el nostre país els darrers tres-cents anys. A l’endemà de les eleccions del dia 25 de novembre, els problemes econòmics seguiran sent els mateixos que tenim avui, però si les forces independentistes/sobiranistes: CiU, ERC, ICV, SI i CUPS han obtingut cent o més diputats entre totes, Catalunya haurà guanyat la primera de les batalles que l’han de portar a assumir els seus objectius. Si el dia 26 de novembre els diputats independentistes són 92 o menys, penso que haurem de parlar d’un fracàs relatiu i estarem davant d’un procés que serà molt més llarg i més ple d’entrebancs que si n’assolim 100 o més. Aquests vuit diputats de diferència entre l’èxit i el fracàs són molt importants perquè serien vuit veus més en contra dels anhels sobiranistes i de llibertat del nostre país. Penso que el 25 de novembre les úniques opcions que no hauríem de votar els catalans, són les que neguen el nostre dret a decidir. Tant me fa que siguin de dretes o de preteses esquerres, els vots als partits d’obediència espanyola acabaran sent agressius contra Catalunya. De fet ja ho estan sent d’agressius contra Catalunya quan parlen de consultes democràtiques en termes de cop d’estat -quin atreviment el de la ignorància- o ens amenacen d’expulsar-nos d’Europa. Ens volen expulsar d’Europa els mateixos que han fet de la tortura dels animals “la fiesta nacional” sense recordar que Catalunya ha estat sempre un país amb vocació europea. O no és una agressió que Marcelino Iglesias ens comparés amb els nazis? No crec que la solució del nostre encaix a Espanya passi pel federalisme, perquè ni tan sols els partits pretesament federalistes han fet res per fer-lo realitat, malgrat que han governat Espanya durant més de vint anys…. i en alguna ocasió amb majoria absoluta. Jo que he estat -i de fet sóc- federalista…. europeu, els recomanaria als que ara n’aixequen la bandera, que no em vulguin vendre la burra a mi, ja que primer l’haurien de vendre als Guerra, Rubalcaba, Bono, Chacón, perquè al capdavall, encara que el PSC tragués una majoria absoluta el proper 25 de novembre, no podria donar un sol pas cap al federalisme, sense convèncer als seus patrons de Madrid. Sóc dels que penso que és una llàstima que no vagin juntes totes les opcions independentistes, però un cop veig l’oferta electoral que tenim els catalans, m’adono que, sense sortir de les candidatures nacionals catalanes, tenim ofertes de dretes, de centre, d’esquerres i de radicals per elegir. Noranta-dos diputats són dos terços de la cambra catalana, però això, de fet, ja ho teníem en el Parlament sortint. Cent diputats votant per la sobirania i la independència de Catalunya -unilateral o pactada- ens donaria molta més força davant d’Europa, que serà, al capdavall, l’escenari de la nostra lluita final per la independència de Catalunya. Jaume Singla