Caseu-vos per l’església

326

Si esteu pensant en casar-vos, sobretot feu-ho per l’Església. Si sou catalans, mantingueu-vos lluny dels jutjats. No ho dic perquè m’hagi vingut un rampell ultra religiós, no. Ho dic després de veure com funciona això de la “justícia espanyola” amb els catalans.
El que estic veient en el judici als presos polítics catalans, no ho havia vist mai de la vida. I mira que tinc experiència judicial!

He tingut una dotzena de judicis com a denunciat (Ep! sempre he estat absolt) en casos de llibertat d’expressió i/o atemptat a l’honor. He estat testimoni en mitja dotzena més i he participat com a públic ben bé en una altra dotzena de judicis públics. He estat als jutjats d’Igualada, de Valls, de Martorell i a l’Audiència de Barcelona. En definitiva he vist judicis de tota mena i amb molta varietat d’acusacions i/o defenses.

Una de les meves primeres vocacions professionals -que evidentment no vaig poder seguir malgrat haver començat els estudis- va ser la de llicenciat en Dret. Els anys de professió periodística, m’han donat un bon coneixement del dret i dels reglaments dels diferents organismes de caire local i no poques vegades he hagut d’estudiar els aspectes legals de les corrupteles que hom es troba en aquesta professió de risc que és el periodisme.
D’altra banda soc afeccionat a les pel·lícules i novel·les de judicis. Una afecció que arrenca de la meva infància on veia a la televisió –en blanc i negre- la sèrie Perry Mason i ha seguit fins ara on m’he menjat totes les temporades de The Good Wife.

Amb aquests antecedents, no és estrany que m’hagi empassat totes les jornades fins ara, del judici de la Sala Segunda del Tribunal Supremo. Cada vegada que veig als fiscals o a l’advocacia de l’Estat interrogar als testimonis, espero inútilment que el president de la Sala els esbronqui per la poca consistència de les acusacions i l’escassa preparació que demostren. Espero que el magistrat que dirigeix el judici, demani perdó als acusats, arxivi la causa i els deixi en llibertat.

Això és el que hauria de passar si la justícia borbònica fos un autèntica justícia. Com es poden demanar 74 anys de presó per unes piulades? O per demanar a la gent que vagi a votar? Com es poden escoltar testimonis que parlen de trampes amb Fairy o denuncien lesions inexistents? O buscar responsabilitats en una factura de tres mil euros…. que el destinatari va renunciar a cobrar?

Mentre els condemnats en ferm per l’assalt a la llibreria Blanquerna (madrilenys) o els violadors de la Manada (sevillans) segueixen lliures i fent vida normal, els polítics catalans fa mes d’un any que resten presos, sense ni poder preparar bé la seva defensa.
Per això dic que si sou catalans, no us acosteu a cap jutjat del reino de España. No estic segur que us deixessin sortir sense complicar-vos la vida.

Jaume Singla