La Casa Munguet, un edifici singular del Carrer de l’Argent
L

22 d'octubre de 2017

Habitada de fa dècades per la família Miserachs – Galtés, la Casa Munguet és un edifici catalogat del Carrer de l’Argent, número 30, obra de l’arquitecte igualadí Pau Riera i Galtés, de principis del segle XX, i vestit de molts elements de l’estètica modernista. L’obra, molt ben conservada fins als nostres dies, és el resultat de la voluntat de reforma d’un edifici anterior que el seu propietari, Marià Munguet i Mullerachs, va encomanar a aquell reconegut mestre d’obres. El projecte es va resoldre amb una renovació total de la façana i l’aixecament d’una tercera alçada dins del mateix cos de l’immoble.

Des del punt de vista estructural es tracta d’una construcció d’una espaiosa planta baixa i dues alçades destinades a habitatges. La façana, emperò, presenta una composició simètrica i força rígida, dibuixant un semblant de tres espais oberts en cada planta i delimitats a partir de tres eixos bàsics. L’eix fonamental, aquell que assenyala l’àrea més noble de l’immoble, i sobre el qual hi ha erigit el segon pis, mostra tres obertures en forma de balcons que s’entrellacen en una mateixa i ampla barana d’un modelat ferro forjat. Els confins que vorellen aquest primer pis apareixen embellits amb unes refinades motllures de guix que fan ressaltar cada una de les obertures dels balcons; mentre que al pis de dalt, els balcons laterals, de manera independent, ensenyen a la part superior uns elements ornamentals de guix en forma d’arc de mig punt, i el central descobreix un tancament totalment lineal amb mènsules que semblen sostenir el balcó d’un retallat tercer nivell amb la fesomia d’una torre que s’imposa –estilitzada- sobre tota la façana.

© Carmel·la

Deixant per a un altre capítol les dependències interiors d’aquesta finca, només un cop d’ull al seu ampli vestíbul -després de travessar un bellíssim portal de fusta, ricament embellit- és un veritable atansament a aquella magnífica disposició dels portals de tombants del XIX i principis del XX, en què el concepte porteria –amb porter- es començava a imposar. I, al seu entorn, una respectable volta obre pas a una còmoda escala de silueta curvilínia amb balustrada de fusta i ferro forjat, i amb bonics motius estampats a les parets i al sostre.

© Carmel·la
Comparteix l'article:

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus necessari un canvi en el govern de la Generalitat?