El Club de Lectura de Santa Coloma celebra cada any per Sant Jordi una “Hora poètica”, que consisteix en una lectura de textos sobre una temàtica concreta de la cultura catalana, i s’acompanya amb fragments musicals. Enguany la primera part de l’acte va girar a l’entorn de l’amor (Sant Jordi); la segona va ser dedicada a Montserrat Abelló, la poeta i traductora de la qual se celebra el centenari del naixement. I la tercera part va ser un cant a la llibertat, per no oblidar-nos de les persones que en aquest dia es veuen privades de llibertat. Se’ns varen fer presents els Jordis i els consellers de la Generalitat tan injustament empresonats. També la presidenta del Parlament Carme Forcadell i Dolors Bassa, que fou consellera de Treball i Afers Socials. Per això vàrem decidir enviar-los el fulletó que edita el Club amb els textos dels poemes i que ve a ser un recull i record de la Diada. Vàrem adjuntar-hi una carta de suport i solidaritat. Poca cosa més podíem fer.
Gairebé un mes després, hem rebut la resposta de Jordi Turull. Una carta datada l’1 de maig i que ens va arribar el dia 18. No em resisteixo a transcriure-la perquè és un model d’enteresa i valentia. No hi calen comentaris. Jutgeu vosaltres mateixos:
“Estremera, 1 de maig de 2018
Benvolgut Josep M.:
Moltes gràcies a tu i a tots els membres del Club de Lectura per vostre escalf, suport i compromís. Gràcies pel llibre de “L’hora poètica”, que llegiré amb molt de gust.
Tornar a la presó ha estat un cop fort, i més en les circumstàncies en què es va produir. Tot i això, aquesta vegada em sento anímicament més ferm i més fort que l’altre cop. Perquè com més grans són les seves injustícies, més s’enforteixen les meves conviccions i el meu cmpromís amb la gent, amb el país i amb tot allò pel que injustament ens han empresonat.
Més sentit trobo, malgrat el sacrifici que ens suposa a alguns a la presó o a l’exili, a no ajupir el cap davant d’un Estat que busca un escarment a costa si cal de vulnerar o trepitjar els drets i les llibertats que calguin. Drets i llibertats que són de tothom i per a tothom, pensin el que pensin.
Patirem i costarà. Però si anem a la una, si som perseverants, ferms i determinats, i actuem com sempre pacíficament, ens en sortirem! Segur!
Tantes i tantes mostres de compromís per tots els racons del país, de persones de tota mena de condició i edat ens han de donar molta més confiança i seguretat en nosaltres mateixos; i sobre tot, molta esperança.
Catalunya en situacions molt més adverses que les actuals sempre ha acabat superant els embats contra la seva dignitat i contra els drets i llibertats dels seus ciutadans. I ara també serà així.
Rebre cartes a la presó ens ajuda i ens dona molta força per anar per aquí amb el cap ben alt i la dignitat intacta… I per això us reitero el meu agraïment pel vostre gest, per tot el que feu. Gràcies, per tant!!
Una abraçada ben forta!!
Jordi Turull”
Podeu contrastar aquesta actitud digna amb el llenguatge gairebé tavernari i insultant dels que s’alegren del seu patiment i els mantenen empresonats tot i saber que és una injustícia. Qui ho diu que no són presos polítics?
P.S.: Si algú els vol escriure, pot consultar la web d’Òmnium Cultural, on hi ha totes les adreces.
Josep M. Carreras
