El carrer de l’Argent, la popularitat d’un carrer

1969
Carmel·la Planell.

El carrer de l’Argent, una via importantíssima i en línia recta que abraçava l’antic camí de Barcelona a Lleida, havia servit -de primer- de via militar i –posteriorment- de camí carreter fins a consolidar-se definitivament com a una autèntica via comercial i de veïnatge, atesa la progressiva implantació d’una autentica i efervescent activitat mercantil d’ençà un parell de centúries. En aquest sentit, des d’un llunyà segle XIV, sembla ser que de la prominència d’aquest carrer se’n feien ressò alguns fidedignes documents a propòsit d’un dels seus veïns, en Perico Amat, que era qui custodiava a aquells qui el transitaven; ell era, en definitiva, una mena de portaler ja que tenia en possessió la clau del vell Portal de Capdevila, emplaçat a l’extrem que confluïa amb el carrer de Sant Sebastià. Més endavant, emperò, la denominació amb què es va popularitzar, “argent”, i que des d’aleshores mai més no ha estat modificada, fa al·lusió a un dels edificis –el de l’argenter Figueras- on eren dipositats els fons de la parròquia de Santa Maria i també els recaptes de la hisenda de la vila, és a dir, l’argent parroquial i el municipal.

Perspectiva del Carrer de l’Argent des de la plaça de l’Ajuntament, principis del XX.
Carrer de l’Argent des de l’antiga finca de Cal Perico, principis del XX.

Quant al veïnatge, els seus residents des de fa algunes centúries van contribuir a conferir a aquesta via un cert aire senyorívol, especialment referit a algunes de les façanes dels seus immobles. Així, diverses fonts documentades fan esment de la notabilitat de velles cases pairals, com la finca dels Cornet (gairebé a l’extrem del carrer, al número 30), una nissaga familiar que havia regentat diferents càrrecs administratius del municipi, alhora que havia estat impulsora i auxiliadora en la persona de Jeroni Cornet de distintes fundacions de signe religiós i caritatiu, a mitjan segle XVII. En una línia similar, també es va fer famosa la casa de la família Tribec-Padró, que sembla ser havia hostatjat –amb motiu del seu pas per la vila- al mateix Felip Vè, a principis del XVIII.

Tanmateix, el carrer també va guanyar celebritat a causa d’haver estat el bressol de figures de la talla del Doctor Jaume Serra i Jordi, esdevingut vicari de Vic al decurs de deu dècades; així com del Doctor Colomer, qui va ser comandat prior del Sant Crist. Més recentment, cal destacar la labor d’Ignasi Colomer, en convertir-se en un destacat arquitecte d’uns singulars edificis igualadins, d’estètica modernista.

Amb la Capella de la Mare de Déu de la Guia començava el carrer de l’Argent, a tocar de la plaça de La Creu.

Àdhuc, des d’una perspectiva estrictament social i cultural, l’edifici número 12 havia estat la residència d’un farmacèutic, que també feia de periodista, Pere Bosch i Soldevila (de renom “l’apotecari sord”), un ciutadà interessat pels avenços socials i urbanístics de la ciutat que, a les dependències interiors del seu establiment, havia convocat diverses reunions d’elevat segell intel·lectual; a la vegada que es convertia en el director de “El Eco de Igualada”, el primer setmanari igualadí (aparegut a l’any 1863). Endemés va ser també president de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i col·laborador assidu de posteriors mitjans periodístics de prestigi.

Carmel·la Planell, Filòloga, historiadora i fotògrafa.