Carles Crespo va explicar l’univers d’Enric Miralles a l’AUGA

0

Carles Crespo 5.jpg Carles Crespo va explicar l’univers del reconegut arquitecte Enric Miralles, dilluns passat a l’AUGA. L’arquitecte municipal d’Igualada va seguir el fl conductor del Cementiri Nou de la ciutat per resumir alhora l’arquitectura mundial actual, davant quatre-cents assistents al Teatre Municipal l’Ateneu que li van reconèixer l’esforç pedagògic. Crespo va explicar diversos aspectes del cementiri i alhora parc igualadí dissenyat per l’equip d’Enric Miralles i Carme Pinós, com el naixement, l’elecció de l’equip que en va fer el projecte, la direcció de l’obra o els eixos i dels detalls d’aquesta admirada obra. L’arquitecte igualadí va anar teixint el repàs de la gènesis del cementiri i, alhora, de l’acció passada, present i futura dels arquitectes i equips d’arquitectes que hi han intervingut. Va recordar la mort prematura d’Enric Miralles, enterrat al Cementiri Nou d’Igualada, abans de mostrar imatges del Parlament d’Escòcia a Edimburg, que ha esdevingut l’edifci més visitat d’aquest país. De l’Equip EMBT (Enric Miralles-Bernadetta Tagliabue) en va mostrar les realitzacions més atrevides. Una conferència on també es va abordar la dissolució de l’equip d’arquitectes i la trajectòria posterior de Carme Pinós en solitari, qui va continuar amb una projecció internacional remarcable sobretot a sud-Amèrica. Allà hi trobem edifcis importants en què s’endevina, en algunes formes, la petjada iniciada al Cementiri Nou d’Igualada. De Pinós és el nou edifci del Caixa Fòrum que s’ha d’inaugurar aviat a Saragossa. La història d’un mestre d’escola assassinat A fnals de juliol del 1936, just al principi de la Guerra Civil, va desaparèixer el mestre català Antoni Benaiges. Dos anys abans havia arribat a la petita escola del poble Bañuelos de Bureba (Burgos) disposat a aplicar-hi la tècnica Freinet, una innovadora metodologia pedagògica basada en la participació dels alumnes i l’ús de la impremta. Una història, gairebé al límit de l’oblit, recuperada a peu de fossa per Sergi Bernal.