Candela Serrat: “Premis com l’Auguri Sita Murt són un gran impuls per a nosaltres”

83

Soc nascuda a Barcelona fa 32 anys. Vaig estudiar al Lamda, a Londres. Vaig traslladar-me a Madrid per acabar de formar-me al Laboratorio de William Layton i allà vaig començar a treballar, ara fa 10 anys. Actualment visc a Madrid.

Ets una de les joves actrius catalanes. Com et va sorgir el cuquet de la interpretació?
Vaig estudiar teatre perquè m’agradava però no sabia massa quin rol volia exercir dins la professió: no sabia si volia dirigir, si volia ser guionista… M’agradava molt escriure però més endavant, quan ja estava acabant la carrera vaig veure que la interpretació em tibava més, el fet de ser actriu m’obria la possibilitat de treballar en molts projectes.

La teva formació és teatral, però què t’agrada més, la televisió o el teatre?
Això és una mica com preguntar si estimes més el papa o la mama… A mi m’agraden les dues coses sempre que el projecte sigui interessant i bonic. Alguna vegada que m’han sorgit dos projectes alhora sempre m’he decantat per aquell que creia que m’aportaria més, no perquè fos teatral o audiovisual.

Al Zoom Festival es presenta, dins la Secció Oficial, la pel·lícula Cançó per a tu, de la qual n’ets protagonista. Què podrà veure el públic?
És una pel·lícula basada en els anys 60 a Catalunya, un moment convuls políticament, i explica la història de la Laia, una noia que és cantautora i que es vol dedicar a la música i que es veu immersa en un triangle amorós amb el Fèlix, un polític implicat i lluitador i el personatge del Nao Albert, que és el creador d’aquest polític. La pel·lícula és un retrat de la Barcelona d’aquells anys 60 plens de canvis i la música hi té un paper important. M’agrada pensar que la pel·lícula és com un homenatge als cantautors que van sorgir en aquella època i que van ajudar a crear una identitat de país.

Coneixies el Zoom Festival?
Sí. N’havia sentit a parlar perquè tinc amigues que hi han participat en alguna de les edicions anteriors. Hi seré dissabte per recollir el premi.

El premi que tu rebràs, el Premi Auguri Sita Murt guardona joves actrius. Són importants premis d’aquest tipus per donar impuls a noves carreres?
Jo crec que sobretot és important perquè és molt bonic per a nosaltres que de tant en tant surtin premis com aquest. Tenim una feina molt complicada, que un dia et dona alegries i un altre preocupacions. Pots passar temps sense que t’arribin ofertes, no hi ha trucades o després a l’inrevés, i aquests alts i baixos fan que sigui una feina difícil. Has d’escollir, perquè no ho pots fer tot i això genera dubtes, a vegades. Aquests tipus de premis són un gran impuls per a nosaltres com a creadors per tirar endavant sabent que el que fem agrada a la gent i està ben fet i això ens ajuda a confiar en nosaltres mateixos i que puguem seguir fent la nostra feina amb ganes i il·lusió.

És difícil entrar en el món de la interpretació?
Penso que sí. I sobretot és molt difícil mantenir-se, és molt difícil fer una carrera en què t’hi sentis bé.

I en el món de les actrius encara es complica més…
Sí, perquè tant en el tema econòmic com en la projecció encara hi ha moltes batalles on treballar per arribar a l’equiparació. La part femenina encara és més complicada: no sé perquè però a les dones sempre hi ha la tendència a considerar-nos objectes i hem lluitar contra aquests estereotips.

Quins consells donaries a les joves aspirants a actriu?
Doncs principalment siguin el que vulguin ser, que no es deixin portar per on no volen, que lluitin per allò que els agrada i no es deixin influir. Si treballen així aconseguiran créixer i assolir aquells objectius que s’han marcat.

En què estàs treballant actualment?
Ara mateix estic treballant en un projecte televisiu nou del qual no en puc parlar. I teatralment estem acabant la gira amb Humans de Mario Gas de la qual encara ens queden tres o quatre bolos i quan acabem Humans ja tenim un nou projecte teatral pensat per a l’any que ve.

Entenc que encara que vius a Madrid, la teva vida està a cavall entre Madrid i Barcelona.
Sí, i aquest any més que cap perquè a principis d’any vam començar a gravar la pel·lícula Cançó per a tu, tot l’estiu he estat al Grec amb Humans i l’any passat el vaig acabar fent Incendis. Hi ha èpoques de tot, depenent de la feina i quan sóc a Barcelona tinc la sort de tenir-hi la família. A mi em fa molt feliç poder estar a cavall entre totes dues ciutats.

Creus que la ficció, tant catalana com espanyola, viu un bon moment?
Penso que viu un moment excel·lent. Les sèries estan agafant una gran rellevància i els actors no tenen cap problema en protagonitzar-les, els actors de cinema volen fer tele. Portàvem uns quants anys molt complicats, de molt poca feina i ara comences a veure que hi ha molts projectes i això s’agraeix moltíssim.