M’agrada l’estiu per la gran quantitat d’activitats que es duen a terme en aquest país nostre. A més de les festes majors que ho inunden tot, no hi ha poble ni racó que no organitzi les seves “nits a la fresca”, siguin musicals, d’espectacles o de qualsevol altra activitat participativa. La majoria de vegades només són possibles per la implicació de molta gent voluntària que dedica temps i esforços per tal que una determinada activitat tingui èxit.
Per això, permeteu-me que, sense menysprear cap altra de les accions culturals, avui us parli d’una de les més singulars, tant per l’indret com per les característiques. Es tracta de les Nits Musicals a la Brufaganya, un cicle de concerts que enguany compleix ja els cinc anys i continua creixent. Com que hi participo com a voluntari, ningú podrà dir que m’he venut per diners a la propaganda; al contrari, el meu interès és donar-ho a conèixer perquè en gaudeixi com més gent millor.
No sé si coneixeu el lloc, però si no hi heu estat mai, sens dubte us sorprendrà. La Brufaganya és un indret encara avui feréstec, una vall aïllada, a cavall entre l’Anoia, la Baixa Segarra, el Penedès i l’Alt Camp. És presidida pel santuari de Sant Magí, l’anacoreta que segons la llegenda visqué durant trenta anys en una cova del cingle i era alimentat pels àngels. Tot i que no hi ha referències documentals fins al segle XIII, la devoció a sant Magí va tenir una gran expansió per les contrades veïnes i es convertí en centre de pelegrinatge de romeus que s’hi acostaven per beure l’aigua de la font miraculosa que havia fet brollar el sant durant el seu martiri.
En un indret tan especial, un grup d’entusiastes de la música iniciaren el 2012 l’aventura d’organitzar durant l’estiu un cicle de concerts –un cada mes– amb la finalitat de promocionar el lloc, dignificar-lo i a la vegada difondre la música clàssica, amb intèrprets de gran qualitat i a uns preus molt assequibles. Enguany va ser inaugurat el mes de juny per l’Escolania de Montserrat; el mes de juliol hi intervingué l’Orquestra de Cambra Camerata XXI, el 13 d’agost hi ha prevista l’actuació de la soprano tarragonina Marta Mathéu i el setembre clourà el cicle la Coral Mixta d’Igualada.
Per fer més agradable l’estada, els organitzadors han instal·lat taules a la placeta davant el santuari, on es pot seure a l’ombra, xerrar tranquil·lament, menjar un entrepà i contemplar la posta del sol en plena natura. Arribada l’hora, es dóna pas al concert i després, en la tebior/frescor de la nit els assistents són obsequiats amb xocolata desfeta amb coca i pa torrat. Sovint hi participen els mateixos intèrprets, amb els quals es poden comentar personalment les incidències del concert o altres temes d’interès comú. La possibilitat d’aquesta relació directa és també un dels atractius de la vetllada. Algunes vegades el colofó final del mes d’agost ha estat la contemplació de la pluja d’estrelles, les “llàgrimes de Sant Llorenç”.
És només una mostra, però prou significativa, de la dinàmica del poble de Catalunya que –malgrat tots els entrebancs– manté molt alts els ideals d’identitat i cultura i no estalvia esforços per promoure’ls. Aquesta fe ens farà lliures perquè a casa nostra país i cultura sempre s’han donat la mà. Aprofiteu, doncs, totes les ocasions per gaudir d’un país tan meravellós i dels actes que s’organitzen al llarg i ample de la seva geografia. Bon estiu.
Josep M. Carreras
