Botiflers – Jaume Singla

B

Catalunya està vivint un procés transcendental. Mai en els darrers 300 anys de la història, havíem tingut una oportunitat com la d’ara. Cada vegada sembla més aprop el moment en què els catalans recuperarem la llibertat. La Constitución Española del 79 no contempla, com no la contempla cap constitució del món, la segregació d’una part de l’Estat i per això no podem trobar una sortida nacional a una constitució de l’Estat Espanyol. No n’hi ha. Un filosof castellà Ortega y Gaset ja va dir l’any 1936 “Castilla ha creado España y Castilla romperá España”. Si mirem la història del Imperio Español veurem que cap altre estat com aquest ha perdut més territoris… i no sols d’ultramar. Només cal llegir una miqueta per comprovar-ho. Mentre Ejpaña encara està ancorada en el seu Siglo de Oro -com ho demostra el patrioterisme al voltant dels èxits esportius- i aspira a ser un Imperio, els estats europeus han entrat de llarg en el segle XXI on ja no compta la grandària sinó l’eficiència. Ja no es tracta de tenir ambaixades per tot el món, sinó de tenir obertes finestres exteriors perquè entri la llum del desenvolupament. En un món global, no es necessiten agregats militars a l’ambaixada -per exemple- d’Indonèsia, el que ens cal és tenir-hi interlocutors -que parlin indonesi- per facilitar els contactes econòmics, culturals, socials… Tot això el regne d’Ejpaña no ho ha sabut veure mai i s’ha arribat a la bestiesa de tenir un ambaixador a Londres…. que no parla anglès. I es queixen de les despeses de traduir al català!. A Ejpaña agredir Catalunya sempre els ha donat vots i la mediocritat dels seus polítics ho fa servir cada vegada amb més mala entranya. Ho acabem de veure al parlament aragonès on el PP i el PAR han canviat el nom al català de la Franja per anomenar-lo Lapao. Aquest estat de coses és el que estem veient els catalans accelerant les nostres ànsies de llibertat. Unes ànsies que no són compartides per tothom, especialment pels dirigents polítics d’alguns partits amb presència a Catalunya. Un militant del PP té tot el dret a pensar com vol que sigui Catalunya, però quan el seu partit fa el que fa contra el nostre idioma, haurien d’aixecar la veu, haurien de defensar la cultura del seu país. Si no aixequen la seva veu, és que estan d’acord amb les continues agressions que patim els catalans. El pitjor problema que té Catalunya en aquest moment és que hi ha massa botiflers -de diversos partits- al Parlament, a les diputacions, als ajuntaments, als consells comarcals. No és que siguin el Cavall de Troia, és que són els demolidors de la nostra cultura, de la nostra llibertat i dels nostres drets. Ser botifler no és gratuït, Ejpaña els ho paga molt bé… i amb els nostres diners. Jaume Singla