Contràriament a les veus intencionades que ens arriben des de Madrid, Catalunya es troba en un clar procés de recuperació econòmica, oferint dades molt optimistes. Les últimes les ha donades a conèixer el BBVA, banc que no té cap sospita de fer cap favor exprés a l’independentisme. Segons el darrer Estudi Econòmic Comarcal, el país va avançar el darrer any per damunt d’un tres i mig per cent, una xifra prou bona.
Per estar encara més contents, l’Anoia va superar la mitjana catalana en quatre dècimes més, establint el creixement del nostre producte interior brut en un 3,8%. Si ho sumem tot plegat des de 2013, la xifra puja fins a un 8,7%, la qual cosa consolida una tendència a l’alça que, tant de bo, no tingui aturador. Tot i això, no podem oblidar que la patacada per la crisi entre 2008 i 2012 va ser tant gran, que encara avui el “valor” econòmic de l’Anoia es troba onze punts per sota de com estava l’any 2007, a les portes de la pitjor crisi que s’ha viscut en més d’un segle.
Tenim, doncs, motius per acabar l’any amb un bri d’optimisme que era més difícil de tenir en anys anteriors.
El passat mes d’abril, els últims Premis Nobel d’Economia, Oliver Hart i Beng Holmström, ja destacaven el dinamisme de l’economia espanyola i, en concret, de la catalana, que consideraven que està creixent a bon ritme. “Catalunya està traient profit de la crisi”, deia Holmström, tot reconeixent, però, que l’alt nivell d’atur, sobretot entre els joves, és preocupant. Apuntaven llavors que la solució passa per fer polítiques específiques, i probablement tenen molta raó. Aquí és on la formació en majúscules agafa tot el protagonisme, així com els cursos de formació ocupacional adequats a les necessitats de cada territori. A l’Anoia això s’està fent encara amb comptagotes, tot i les bones experiències, però podem estar satisfets que hem sabut triar el bon camí. Bon 2018!
