Bolivarià? I tant!

29

El diari El País, que en el passat va ser el mitjà de referència de l’esquerra espanyola -i jaume singlatambé de determinada esquerra a Catalunya- en la seva deriva actual anticatalana comet
molts errors que el desqualifiquen com a mitjà de comunicació i el posen a l’alçada de pamflets com La Razón o ABC. El, per ara, darrer és de traca i mocador. Diumenge El País publicava: “Un foro de modelo bolivariano haria la Constitución catalana” Em pregunto que té a veure el Parlament de Catalunya i els processos participatius catalans amb la figura de Simon Bolívar. Només un indigent intel·lectual pot vincular el procés català amb el pare de la independència americana. Per als que no sapigueu qui va ser Simon Bolívar us avanço unes dades biogràfiques: José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar Ponte y Palacios Blanco va néixer a Caracas el 24 de juliol de 1783, va fer carrera com a militar i polític i va ser la figura més destacada de l’emancipació americana enfront d’Espanya.

Va contribuir decisivament en la independència de Veneçuela, Bolívia, Equador, Panamà, Colòmbia i Perú. Els avantpassats de Simon Bolívar venien de la nissaga dels Bolivarjauregui de la població biscaïna de La Puebla de Bolívar per part de pare i de Miranda de Ebro per part de mare. Als 16 anys, Bolívar va ser enviat a estudiar a Madrid on va conèixer -i casar-se- amb Maria Teresa Rodriguez del Toro y Alaiza, de la qual vuit mesos després enviudaria. A la mort de l’esposa viatja a París, Roma i retorna finalment
a Veneçuela on, conscient del desastre de l’administració colonial borbònica, s’uneix a les
forces independentistes primer de Veneçuela i després de la resta de territoris colonials.
Bolívar va aconseguir treure Amèrica de les urpes borbòniques tot i que no va aconseguir el
seu projecte d’unir les cinc grans repúbliques: Veneçuela, Equador, Colòmbia, Bolívia i Perú
en un sol estat, va ser president de Bolívia i per les seves idees i accions és considerat l’Home d’Amèrica. Veient el gran servei que Simón Bolívar va fer per als pobles oprimits d’Amèrica, em sento plenament -i sense cap complexe- bolivarià.

 

Jaume Singla