Black Friday

42

PERE PRAT opinió - La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.catVivim en una societat informada pels missatges interessats de qui utilitza algoritmes i ordinadors. Voluntàriament els anem donant informació perquè ens puguin conèixer millor. Així obtenen una ingent quantitat de dades. Els aparentment inofensius cookies que van amagats en el material que donen sense pagar. Programes i missatges que es dosifiquen de manera subtil i maliciosa. El sentit crític es va diluint, perquè només s’utilitza la informació que interessa a qui controla l’entorn en el que vivim. Parlem de les notícies que volen i que són distribuïdes de manera selectiva i interessada. Aquell objectiu del màrqueting de mitjan segle passat de poder adreçar missatges als diferents segments de població, ha derivat en el principi del segle XXI en uns mecanismes que conformen directament els comportaments socials.

Així esllangueixen les castanyeres de Tot Sants i floreixen els fantasmes d’Halloween i nens pidolant caramels per les cases. S’importen festes com Sant Valentí o el Black Friday. Tot encarat al consumisme. Expliquen la “felicitat” de comprar a les botigues, en una societat que s’emplena la boca de valors i de modernitat.

Curiosament, l’origen del Black Friday sembla venir de Philadelphia pel brogit de l’endemà del dia d’Acció de Gràcies. Alguns diuen que va ser el 1961, com a queixa dels oficials de policia encarregats de la regulació del tràfic. El 1966 era molt popular a Pennsilvània i va acabar sent “la festa comercial” a USA a partir de 1975. Hi ha qui explica que el terme ‘negre’ ve dels comerciants que aconseguien passar els números vermells a negres per l’increment de les vendes que obtenien. I d’altres que aquesta festa es remunta a la primera meitat del segle XIX – l’endemà de la festa del Thanks Giving – quan es feien subhastes d’esclaus a preus més baixos.

black-friday-pere-prat-veuanoiaNo importa la història original. Seguim en la dinàmica del “balleu, balleu, maleïts” dels anys trenta. Ens deixem engalipar amb facilitat per internet. Des del 2005 és un gran esdeveniment. S’estima que el 2013, 141 milions d’americans van gastar per aquesta data aproximadament 57.400 milions de dòlars i les vendes digitals a internet ja van ser de 1.200 milions de dòlars. Però a Espanya, en dos anys, ja és el segon dia en que més es gasta. I ara els xinesos d’Alidaba s’han inventat la festa del solter, amb vendes astronòmiques. Aviat també serà ací.

En Pla deia que anava a veure aparadors per saber què no havia de comprar. Però avui la llum atreu les mosques. Afortunadament seguim dient que no som babaus, encara que ho sembli. Ell mateix dia es feia “el Gran Recapte”. Una mica de seny individual, davant tanta manipulació. No tot són llumenetes consumistes. S’ha de continuar confiant en la gent.

Pere Prat, empresari