El bisturí de Marc Castells

417

Fa alguns dies, l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, explicava als periodistes en relació al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d’Igualada, vigent des de 1986, que no es plantejava renovar-lo sencer. Vaja, que ens n’anéssim oblidant, perquè, va dir, “això dels Poum ja forma part del passat, ja no es parla d’això. Ara es practica l’urbanisme quirúrgic, que és el que es farà en el segle XXI”. No cal dir que ens va agafar per sorpresa.

El Pla Urbanístic d’Igualada, fet fa 32 anys, ha rebut tanta “cirurgia” que ja pocs el sabrien destriar de quan va ser creat. La ciutat canvia, a passes agegantades, i l’urbanisme plantejat acuradament, amb previsió, és clau per a fer les coses ben fetes. D’altres municipis ho han fet, però aquí la darrera intentona, la del darrer govern de Jordi Aymamí, va acabar a la paperera de la història.

Només cal donar un cop d’ull a la pàgina web de la Generalitat per adonar-se que la legislació urbanística actual, amb una darrera modificació el 2012, segueix parlant dels POUM com a “instrument d’ordenació urbanística integral del territori”. I doncs?
Sebastià Grau, secretari general de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, deia el 2013 en un interessant document anomenat “Reflexions jurídiques per al nou planejament metropolità” que “la norma i, per tant, el pla, no pot generar dubtes o confusions en la seva aplicació. No pot generar incerteses, ja que als operadors públics i privats se’ls exigeix el seu compliment igualitari i sense reserves”.

Les paraules de l’alcalde Castells són molt susceptibles de generar incertesa quan dona a entendre que ja serà el govern municipal de torn el que tregui el bisturí del calaix per a intervenir quirúrgicament el mapa de la ciutat. És a dir, quan sobtadament faci falta. És a dir, el que s’ha fet fins ara en multitud d’ocasions. Res més lluny de la “planificació” i de la “previsió” a la que obliga la Llei. Estrany, i fàcilment generador de sospites.

Estaríem d’acord que la planificació d’avui ja no és només traçar línies sobre un mapa per crear espais urbanístics, i que cal pensar en nous elements com la renovació urbana, la restauració dels equilibris mediambientals, el mercat de treball, la productivitat, les ciutats intel·ligents i competitives… Però també s’ha de treballar la flexibilitat, l’estratègia i la coherència. I això s’aconsegueix amb amplitud de mires, no amb microcirurgia.